Erinacea

Erinacea

(Noguera)
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Fabales
Família	Fabaceae
Subfamília	Faboideae
Gènere	Erinacea Adans., 1763

Erinacea és un gènere de plantes amb flor lleguminoses. Comprèn una sola espècie l'eriçó, coixí de monja o coixí de senyora (Erinacea anthyllis o Erinacea pungens) que és autòctona als Països Catalans.

És una mata molt ramificada i compacta que forma coixins arrodonits amb aspecte d'eriçó, les tiges acaben en espines llargues i gruixudes. Fa de 10 a 30 cm d'alt. Les fulles són oblongues d'uns 5 mm. Floreix d'abril a juny amb flors amb la corol·la d'un blau clar. El llegum és oblong, comprimit i pilós de 12 a 20 mm de llargada.

Viu a carenes ventoses i llocs més aviat àrids a la muntanya mediterrània i submediterrània poc plujosa de l'interior de Catalunya i del País Valencià, però manca a les Balears. La seva distribució mundial és la d'un oròfit (de muntanya) a l'oest de la conca del Mediterrani.

Imatges de l'eriçó

• 
  A l'Alzina d'Alinyà (Alt Urgell)
• 
  Inflorescència. A l'Alzina d'Alinyà (Alt Urgell)
• 
  A la carena de Roca Alta (Montsec de Rúbies - la Noguera)