Ermentruda d'Orleans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaErmentruda d'Orleans
Ermentrude d'Orleans.gif
Imatge de la tomba d'Ermentruda d'Orleans.
Nom original Ermentrude d'Orléans
Dades biogràfiques
Naixement 830
valor desconegut
Mort 6 d'octubre de 869 (38/39 anys)
Q333958
Sepultura Basílica de Saint-Denis
Ciutadania França
Activitat professional
Ocupació reina consort
Altres dades personals
Títol reina dels Francs
Dinastia Dinastia Agilolfinga
Cònjuge Carles II el Calb
Fills
Pares Odó d'OrleansEngeltrude of Paris
Germans
Modifica dades a Wikidata

Ermentruda d'Orléans (27 setembre 830 – 6 octubre 869) fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Ermentruda era filla del comte d'Orleans, Odó I[1] i de la seva segona esposa, la germana d'Adalard el Senescal i de Girard del Rosselló,[2] Engeltruda, filla del comte de Fezensac,[3] Liutard (?- després del 812),[4] que era un dels comtes gascons de Lluís el Pietós, rei d'Aquitània i de Grimilde.[5] Per part de mare era descendent de Carles Martel.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Només es tenen dades de la vida d'Ermentruda a partir de les seves núpcies. Es va casar el 13 de desembre de l'any 842 al Carisiacum palatium de Quierzy, amb el rei dels francs occidentals Carles el Calb.[6]
Va ser coronada a l'abadia de sant Medard de Soissons l'agost del 866.[7]

Ermentruda es va separar del seu marit el 867 sense haver estat repudiada i es va internar en un convent,[8] a prop de Valenciennes.

Va morir el 6 d'octubre del 869 al convent de sant Denís,[9] a l'edat de 44 anys. A la cerimònia de l'enterrament hi va assistir Bosó de Provença, el fill de Biví de Vienne[10] comte de la Borgonya Cisjurana, el qual va enviar un missatge a la seva germana Riquilda de Provença perquè anés a consolar el rei vidu.[11]
L'any següent (870), Carles es casaria amb Riquilda.

Descendència[modifica | modifica el codi]

Ermentruda va tenir nou fills:[12]

  • Judit (844–870), casada en primeres núpcies amb Ethelwulf de Wessex, en segones núpcies amb Ethelbald (el seu fillastre) i en terceres núpcies amb, Balduí I de Flandes
  • Lluís el Quec (846–879), rei dels Francs Occidentals, rei d'Aquitània i rei de Provença
  • Carles l'Infant (847–866), rei d'Aquitània
  • Lotari (848–866[13]), monjo des del 861[13] abat de Saint-Germain
  • Carloman (849–878), monjo i abat de sant Medard de Soissons.
  • Rotruda (852–912), monja, abadessa de Santa Redegonda[15]
  • Ermetruda[14] (854–877), monja, abadessa d'Hasnon
  • Hildegarda[14] (856-?), morta jove
  • Gisel·la[14] (857–874)

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermentruda d'Orleans Modifica l'enllaç a Wikidata
  • René Poupardin: I regni carolingi (840-918), en «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 583-635
Predecessora:
Judit de Baviera
Reina consort dels francs occ
842-67
Successora:
Riquilda de Provença