Ermita de Sant Antoni (Alcalà de Xivert)
Ermita de Sant Antoni | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Antoni de Pàdua | |||
Dades | ||||
Tipus | Ermita | |||
Construcció | 1773 - | |||
Consagració | 1774 | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | bo | |||
Estil arquitectònic | Barroc | |||
Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
Mesura | 4,1 () × 9,3 () m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) | |||
Localització | A Capicorb | |||
| ||||
Bé immoble de rellevància local | ||||
Data | 13 febrer 2007 | |||
Identificador | 12.004-9999-000002 | |||
Bé immoble de rellevància local | ||||
Identificador | 12.004-9999-000002 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | Tortosa | |||
L'Ermita de Sant Antoni de Pàdua d'Alcalà de Xivert està situada a la part meridional de la zona costanera d'Alcossebre, al nucli poblacional de Capicorb, molt a prop del terme de Torreblanca i a la vora del mar. Dista 10 km d'Alcalà de Xivert. Ha estat qualificada com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.[1]
Història
[modifica]En 1690 es va trobar en la platja una imatge de Sant Antoni de Pàdua i en 1773, Gabriel Ebrí, prevere beneficiat de l'església parroquial d'Alcalà de Xivert, construeix l'ermita, que fou beneïda el 19 de gener de 1774.[2][3]
A finals de novembre o principis de desembre de 1780 mor Gabriel Ebrí,[4] i en el seu darrer testament, a més d'unes propietats atorgades per al manteniment del culte, deixa també una imatge del sant que és la que actualment es troba a l'ermita.[5][3]
El 2011 l'ermita fou restaurada i al presbiteri es va col·locar un retaule ceràmic obra de Josep Lluís Estanislao.[6]
Arquitectura
[modifica]La porta és de carreus llisos protegida per una porxada de construcció posterior. Al damunt, una finestra oval i, rematant el frontis, una espadanya.[7]
L'ermita té una sola nau coberta per volta de canó, de dos trams amb llunetes decorades de finestres segues emmarcades de rocalla. La rocalla s'estén per mènsules i florons. Les parets es protegeixen amb un sòcol de taulells. El presbiteri, vuitavat, presenta un altar molt senzill,[8][3] amb un retaule ceràmic del sant. A un lateral del presbiteri esta col·locada l'estàtua rococó de meitat del segle xviii del sant.
Festivitat
[modifica]Se celebra el diumenge següent al 25 de juliol, festivitat de sant Jaume el Major.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.Publicada[Enllaç no actiu] en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
- ↑ Iturat 1998: p. 43.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Arnau i Vallina 2001: pp. 44-45.
- ↑ Ja que la publicació del testament ocorre el 5 de desembre de 1780 (Testamento de Gabriel Ebrí 1991: p. 35)
- ↑ Iturat 1998: pp. 40-43.
- ↑ Marzal, J.M. «Alcossebre da a conocer el retablo de Sant Antoni» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 17-12-2011. [Consulta: 3 maig 2016].
- ↑ 7,0 7,1 Pascual Moliner 1997: pp. 223-224.
- ↑ Iturat 1998: p. 44.
Bibliografia
[modifica]- Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan V.; Iturat, Joaquim. El patrimoni arquitectònic gaspatxer. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 2001. ISBN 84-923793-3-2.
- Iturat, Joaquim. Las ermitas de Alcalà (I) (en castellà). Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 1998. ISBN 84-923793-1-6.
- Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2.
- «Testamento del Dr. Gabriel Ebrí respecto a la fundación de S. antonio de Cap i corp» (en castellà). Mainhardt, núm. 9, 4-1991, pp. 35-40.
Enllaços externs
[modifica]- «Ermita de San Antonio de Padua» (en castellà). Fitxa BRL's / Ficha BRL's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 27 abril 2016].
- «San Antonio de Padua» (en castellà). Ermitas y Santuarios de la Comunidad Valenciana. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2016. [Consulta: 27 abril 2016].