Ernest Pons i Forn

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ernest Pons)
Infotaula de personaErnest Pons i Forn
Biografia
Naixement19 gener 1920 Modifica el valor a Wikidata
Mataró Modifica el valor a Wikidata
Mortp. Segona meitat segle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenador Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme
futbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipEntrenador Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
- FC Barcelona
- Real Betis Modifica el valor a Wikidata

Ernest Pons i Forn (Mataró, 19 de gener de 1920 - p. Segona meitat segle XX) fou un atleta i entrenador català.

Trajectòria[modifica]

Va destacar en el món de l'atletisme, on fou una gran estrella. Fou campió d'Espanya de salt d'altura els anys 1940, 1941, 1942, 1943, 1944 i 1946 i de triple salt els anys 1940, 1945 i 1946.[1] En salt d'altura va mantenir el rècord d'Espanya durant 14 anys (1944 a 1958) amb un salt d'1,91 metres.[2] També fou campió de Catalunya en nou ocasions (110 metres tanques el 1943, alçada els anys 1940, 1945, 1946, llançament de pes el 1940 i de disc els anys 1943, 1946, 1947 i 1948[3]) i recordman català.[4] Durant aquests anys fou atleta dels clubs Centre Atlètic Laietània de Mataró, FC Barcelona, SEU i RCD Espanyol.[4]

Obtingué el títol de professor de gimnàstica [5] a l'"Escuela Central de Educación Física" de Toledo i, posteriorment, exercí de professor d'educació física de l'Escola d'Enginyers Industrials (1949 [6]) i de la Universitat de Barcelona i d'entrenador en diversos esports.[2] Fou entrenador de la selecció espanyola d'hoquei patins,[2] de la secció d'atletisme del RCD Espanyol i del SEU de Madrid i entrenador de futbol.[2] Fou un cas excepcional en el món dels entrenadors de futbol, ja que no havia estat futbolista.[2] Començà com a preparador físic a l'Espanyol i al Celta de Vigo, i a continuació entrenador a molts equips, entre els quals destaquen: Deportivo de La Coruña,[7] CD Ourense, RCD Espanyol,[8][9] CE Sabadell,[10] Reial Betis,[2] CD Málaga,[11] Racing de Santander[12] Racing de Ferrol[13] i a la [14] Unió Esportiva Lleida, Als anys 80 [15][16] dirigia l'escola de futbolistes de la U.E. Lleida.

El seu fill, Carlos Pons (1951), és un cardiòleg [17] vinculat al món de l'esport.

Clubs com a atleta[modifica]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Historials». RFEA. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 1r octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Entrevista Ernesto Pons 1963». manquepierda.com / Marca 13 de gener de 1963. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 1r octubre 2015].
  3. «Historial dels Campionats de Catalunya». Federació Catalana d'Atletisme. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 1r octubre 2015].
  4. 4,0 4,1 «Cronologia rècords». Federació Catalana d'Atletisme. Arxivat de l'original el 2013-05-02. [Consulta: 1r octubre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Ernest Pons, 1940; Ernest Pons, 1946». Centre Atlètic Laietània, 17 al 21 juliol 2013.
  6. Lusa Monforte, Guillermo. La primera huelga de estudiantes de ingeniería bajo el franquismo (1959). Barcelona: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, 2011, p. 63. 
  7. «Entrenadores». canaldeportivo.com. Arxivat de l'original el 2008-06-17. [Consulta: 1r octubre 2015].
  8. «Ernesto Pons nuevo entrenador del RCD Español». La Vanguardia, 21-06-1960. [Consulta: 1r octubre 2015].
  9. «Fitxa d'Ernest Pons». periquito.cat. [Consulta: 1r octubre 2015].
  10. «Entrenadors». CE Sabadell. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 1r octubre 2015].
  11. «Temporada-1966-67». amigosmalaguistas. [Consulta: 1r octubre 2015].
  12. «Entrenadores». Real Racing Club. Arxivat de l'original el 2010-06-18. [Consulta: 1r octubre 2015].
  13. «Ex-entrenadores del Rácing Club Ferrol». veteranosracingferrol.org. [Consulta: 1r octubre 2015].
  14. «Pons substituye a Buján en el Lleida». La Vanguardia, 20-05-1982, pàg. 37.
  15. «Pons, probable entrenador del Lleida». La Vanguardia, 06-03-1981, pàg. 42.
  16. «El Lleida pide ayuda a la Generalitat». La Vanguardia, 11-03-1982, pàg. 48.
  17. Ventura, Xavier «Según las estadísticas médicas, dos españoles fallecen cada día mientras practican deporte». La Vanguardia, 13-09-1986, pàg. 2.

Enllaços externs[modifica]