Ernest de Wittelsbach

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErnest de Wittelsbach
Jaumann Ernst Rat.jpg
modifica
Biografia
Naixement1373 modifica
Munic modifica
Mort2 juliol 1438 modifica (64/65 anys)
Munic modifica
Lloc d'enterramentCatedral de Nostra Senyora de Munic modifica
Duc de Baviera
modifica
Dades personals
Grup ètnicAlemanys modifica
Activitat
OcupacióSobirà modifica
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaDinastia Wittelsbach modifica
CònjugeElisabetta Visconti (en) Tradueix modifica
FillsAlbert III de Wittelsbach
Béatrice de Bavière
Elisabeth von Bayern (en) Tradueix modifica
ParesJoan II de Wittelsbach modificaCatherine of Gorizia (en) Tradueix modifica
GermansJohannes Grünwalder, Guillem III de Wittelsbach i Sophie de Bavière modifica

Ernest de Wittelsbach o de Baviera-Munich (alemany: Ernst, Herzog von Bayern-München), (Munic, 1373 - 2 de juliol de 1438), fou des de 1397 duc de Baviera-Munich.[1]

Biografia[modifica]

Ernest era fill de Joan II i va governar el ducat de Baviera-Munich juntament amb el seu germà Guillem III.[2]

Va contenir aixecaments dels ciutadans de Munic el 1396 i 1410 i va obligar al seu oncle Esteve III a limitar el seu regnat a Baviera-Ingolstadt el 1402. Després Ernest encara va lluitar diverses vegades amb èxit contra els ducs de Baviera-Ingolstadt, el mateix Esteve III i el seu fill Lluís VII el Barbut com aliat d'Enric XVI de Baviera-Landshut. Va ser membre de la Societat dels Pericos (1414) i de la Lliga de Constança (1415).

Després de l'extinció dels ducs Wittelsbach de Baviera-Straubing, comtes d'Holanda, Zelanda i Hainaut, Ernest i el seu germà Guillem van lluitar amb Enric IV de Baviera-Landshut i Lluís VII de Baviera-Ingolstadt, i finalment va rebre la meitat de Baviera-Straubing incloent la ciutat de Straubing el 1429.

Com aliat de la casa de Luxemburg, Ernest va fer costat al seu deposat cunyat Venceslau llei contra el nou rei Rupert o Robert d'Alemanya de la branca més antiga de la seva pròpia dinastia Wittelsbach, així com a Segimon, germà de Venceslau, en les seves guerres contra els partidaris de Jan Hus. Això va portar la devastació al nord de Baviera fins a 1434.

Quan el seu fill Albert III es va casar en secret amb la criada Agnès Bernauer el 1432, Ernest va ordenar assassinar-la. Va ser acusada de bruixeria i llançada al riu Danubi on es va ofegar. La guerra civil amb el seu fill finalment va acabar amb una reconciliació.

Va morir el 1438. Està enterrat a l'Església de la Mare de Déu de Munic.

Matrimoni i fills[modifica]

Es va casar a Pfaffenhofen el 26 de gener de 1395 amb Elisabetta Visconti, filla de Bernabé Visconti i va tenir els següents fills:

  • Albert III, duc de Baviera (Munic, 23 de març de 1401 - 29 de febrer de 1460).
  • Beatriu (vers 1403-Neumarkt 12 de març de 1447), casada dues vegades:
    • el 1424 a Ortenburg amb el comte Herman III de Cilli;
    • el 1428 a Riedenburg amb el comte palatí Joan de Neumarkt.
  • Elisabet (vers 1406 - Heidelberg 5 de març de 1468), casada dues vegades:
  • Amàlia (1408-1432), monja al monestir de Santa Clara a Munic.

També va tenir almenys tres fills il·legítims.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest de Wittelsbach
  1. Solleder, Fridolin. «Ernst, Herzog von Bayern-München». A: Neue Deutsche Biographie (NDB) (en alemany). volum 4. Berlín: Duncker & Humblot, 1959. 
  2. Riezler, Sigmund (Ritter von). «Ernst, Herzog von Baiern-München'». A: Allgemeine Deutsche Biographie] (en alemany). Leipzig: Duncker & Humblot, 1877, p. 623.