Vés al contingut

Escinc de llengua blava

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEscinc de llengua blava
Tiliqua scincoides Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN109481538 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaScincidae
GènereTiliqua
EspècieTiliqua scincoides Modifica el valor a Wikidata
J.White, 1790

Escinc de llengua blava[1] o llangardaix de llengua blava[2] (Tiliqua scincoides) es una espècie de tiliqua. És originària d'Austràlia i també de l'illa de Tanimbar (Indonèsia).[2]

Descripció

[modifica]

Es tracta d'una gran espècie de llengua blava terrestre que mesura més de 60 centímetres de llarg i més d'1 quilo de massa. Té un cos robust i potes curtes.[1] És de color variable, però generalment té un patró de bandes. La llengua és de color blau-violeta[3] fins a blau cobalt.[4] L'utilitza, com la majoria dels animals de l'ordre Squamata, per recollir informació de l'ambient per lliurar-les als òrgans sensorials com a sentit "olfacte" mitjançant la punta. La llengua de l'esquinc de llengua blava també és útil per capturar preses, ja que està recoberta d'un moc enganxós per preservar la tensió superficial en moviment per atraure un insecte de nou a la boca.[5] A causa de la seva característica llengua blava i la seva naturalesa curiosa, és un animal de companyia popular als països occidentals.[6]

Aquest llangardaix és diürn, actiu durant el dia. És omnívor, s'alimenta d'insectes, cargols, granotes, altres rèptils, ocells petits, petits mamífers, carronya, part de material vegetal, fruits i altra vegetació.[1][7][8] És ovovivípar, pareixen rèptils ja vius. La ventrada de la femella pot tenir un rang d'entre 5 a 25 cries.[3] Se sap que aquesta espècie viu més de 30 anys. És un animal adaptable, sovint es troba habitant a les zones urbanes i suburbanes, incloses les zones residencials de Sydney.[1] Es considera beneficiós en aquestes zones, ja que combat contra les plagues del jardí com els llimacs i els cargols.[3]

Quan està amenaçat, pot xiular i revelar la seva llengua blava, sorprenent els possibles depredadors.[3]

Hi ha moltes localitats i variacions de color establertes per a cadascuna. Les llengües blaves orientals poden tenir una fase verda o groga, poden tenir bandes oculars o no i tenir un aspecte diferent procedent de la zona de Brisbane i altres. En captivitat, els criadors han expressat albinisme i hipermelanisme. Els del nords són d'aspecte clàssic/estàndard o tacats de la regió de Kimberley i del parc nacional Prince Regent. En captivitat, els criadors han expressat coloracions exagerades que poden ser vermelles, grogues, taronges, caramel, blanques i altres.

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Koenig, Jennifer; Shine, Richard; Shea, Glenn «The dangers of life in the city: patterns of activity, injury and mortality in suburban lizards (Tiliqua scincoides)». Journal of Herpetology, vol. 36, 1, 2002, pàg. 62–68. DOI: 10.1670/0022-1511(2002)036[0062:TDOLIT]2.0.CO;2.
  2. 2,0 2,1 Plantilla:NRDB species
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Tiliqua scincoides. Australian Reptile Online Database.
  4. Abbate, F.; Latella, G.; Montalbano, G.; Guerrera, M. C.; Germanà, G. P.; Levanti, M. B. «The lingual dorsal surface of the blue‐tongue skink (Tiliqua scincoides)». Anatomia, Histologia, Embryologia, vol. 38, 5, 2009, pàg. 348–350. DOI: 10.1111/j.1439-0264.2009.00952.x. PMID: 19769569.
  5. Sack, Jeffrey D. «True Facts: Snake and Lizard Tongues». The American Biology Teacher. University of California Press, vol. 84, August 2022, pàg. 378. DOI: 10.1525/abt.2022.84.6.378.
  6. Jirik, Kate. «Eastern Blue-tongued Skink (Tiliqua scincoides) Fact Sheet». San Diego Zoo Wildlife Alliance, 2018.
  7. «Tiliqua scincoides (Common Bluetongue, Eastern Bluetongue, Northern Bluetongue, Eastern Blue-Tongued Lizard)». Animal Diversity Web.
  8. «LibGuides: Eastern Blue-tongued Skink (Tiliqua scincoides) Fact Sheet: Diet & Feeding».

Enllaços externs

[modifica]