Escleractinis

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Escleractini)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaEscleractinis
Scleractinia
Brain coral.jpg
Corall cervell (Diploria labyrinthiformis)
Període
Triàsic a l'actualitat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneEumetazoa
FílumCnidaria
ClasseAnthozoa
Ordre Scleractinia
Famílies
Modifica dades a Wikidata

Els escleractinis (Scleractinia), també anomenats coralls de pedra, són un ordre de cnidaris exclusivament marins i molt similars a les anemones de mar, encara que amb un esquelet dur. Molts dels esculls de coralls estan formats per escleractinis.

N'hi ha dos grups:

  • Colònies de corall en aigües tropicals somes; són els principals formadors d'escull de corall del món.
  • Coralls solitaris que no fan esculls de corall. Alguns viuen en aigües temperades o polars o per sota de la zona fòtica fins a 6.000 metres per sota de la superfície.

Anatomia[modifica]

Poden ser solitaris o compostos. La majoria tenen pòlips molt petits (1 a 3 mm) però alguns de solitaris poden fer 25 cm.[1] Les colònies poden tenir una mida considerable amb un gran nombre de pòlips individuals.

En una colònia de escleractinis, la reproducció asexual repetida dels pòlips causa forma les colònies interconnectades, també hi ha casos de fusió de colònies.[2]

Esquelet[modifica]

L'esquelet modern dels escleractinis és extern als pòlips i està compost de carbonat de calci en forma d'aragonita. Tanmateix un escleractini prehistòric (Coelosimilia) no tenia aragonita a l'esquelet.[3] L'estructura és lleugera i porosa no tan sòlida com en els Rugosa.

Classificació[modifica]

Les primeres classificacions feien servir les característiques anatòmiques dels pòlips i després dels esquelets.

Amb l'arribada de les tècniques moleculars van aparèixer noves hipòtesis sobre l'evolució. Es van canviar els subordres. Es va considerar com un grup monofilètic però dividits en dos grups.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 158–164. ISBN 0-03-056747-5. 
  2. Ezaki, Yoichi «Paleozoic Scleractinia: progenitors or extinct experiments?». Palaeobiology. Paleontological Society, 24, 2, 1998, pàg. 227–234.
  3. Stolarski, Jaroslaw; Anders Meibom, Radoslaw Przenioslo and Maciej Mazur «A Cretaceous Scleractinian Coral with a Calcitic Skeleton». Science. American Association for the Advancement of Science [USA], 318, 5847, 05-10-2007, pàg. 92–94. DOI: 10.1126/science.1149237. PMID: 17916731 [Consulta: 11 octubre 2007].

Enllaços externs[modifica]