Escriptura ideogràfica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'escriptura ideogràfica és la representació de les paraules mitjançant un caràcter o conjunt de caràcters que representen una idea. Està derivada de la pictografia. Ambdues estan molt relacionades, però, històricament, l'escriptura ideogràfica és posterior en el temps.[1]

Cada símbol té un significat únic. D'aquesta manera, el sol podria ser representat com "#" i la lluna com ")" com a exemple; els caràcters xinesos i els kanji japonesos són ideogràfics.[2]

L'escriptura ideogràfica fa servir ideogrames, que són un tipus de logograma que poden representar un objecte, una relació abstracta o bé una idea. En certs tipus d'escriptura, com la xinesa, la japonesa o la nsibidi, determinats símbols representen paraules o idees completes, la qual cosa vol dir que la seva escriptura està basada en ideogrames o idees gràfiques.

Els ideogrames solen formar-se per la combinació de pictogrames, caràcters que indiquen una idea mitjançant la seva representació gràfica.

Per exemple, en l'escriptura xinesa, el pictograma 人 (pronunciat ren) significa 'persona' i és una representació deformada del perfil d'un ésser humà. Basant-se en això, l'ideograma 囚 (qiú) representa una persona dins d'un requadre, i significa 'presoner'. Altres exemples semblants són 木 (mu), que significa 'arbre', ja que en representa la forma, i 林 (lin) en què es dibuixen dos arbres i s'interpreta en català com a 'bosc'.

Escriptures mixtes[modifica]

Les escriptures íntegrament ideogràfiques són rares; el més comú és que els ideogrames es combinin amb un altre tipus de logograma que no representa directament idees o conceptes. Les escriptures ideogràfiques com l'egípcia, la sumèria o la xinesa, ràpidament van començar a utilitzar aquests signes per a grups d'idees semànticament relacionades o per a paraules amb un so similar, però per a les quals era més difícil crear un pictograma realista del concepte.

Aquests fets van ser la causa que moltes d'aquestes escriptures evolucionessin cap a principis de representació mixtes que deixaven de ser estrictament ideogràfiques.

Emoticones[modifica]

Les emoticones, nascudes en la segona meitat del segle XX a Internet també són un sistema de signes ideogràfics.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. George Yule; Antonio Benítez Burraco. El lenguaje. Ediciones AKAL, març 2007, p. 343–. ISBN 9788446025214 [Consulta: 3 juliol 2011]. 
  2. George Yule; Antonio Benítez Burraco. El lenguaje. Ediciones AKAL, març 2007, p. 30–. ISBN 9788446025214 [Consulta: 3 juliol 2011].