Vés al contingut

Escriptura tangut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaEscriptura tangut
Tipussistema d'escriptura construït, escriptura logogràfica i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüestangut Modifica el valor a Wikidata
CreadorYeli Renrong (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1036 Modifica el valor a Wikidata
Basat enescriptura xinesa Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Tang Modifica el valor a Wikidata (520 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textvertical i de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+17000-187FF, U+18800-18AFF, U+18D00-18D8F i U+16FE0 Modifica el valor a Wikidata

L'escriptura tangut (en xinès 西夏文, pinyin: Xī Xià Wén, escriptura xia occidental) era un sistema d'escriptura logogràfic, utilitzat per escriure l'extingida llengua tangut de l'imperi Xia occidental. Segons el recompte més recent, es coneixen 5.863 caràcters tangut, sense comptar les variants.[1] Els caràcters tangut són d'aspecte semblant als caràcters xinesos, amb el mateix tipus de traç, però la manera com s'originen els caràcters en el sistema d'escriptura tangut és significativament diferent de la dels caràcters xinesos.[2] Tal com en la cal·ligrafia xinesa, en l'escriptura tangut també s'utilitzen els estils regular, corrent, cursiva i escriptura de segell.

Segons la Història dels Song (1346), l'escriptura va ser dissenyada per l'alt oficial Yeli Renrong sota la supervisió de l'emperador de Xia occidental Li Yuanhao el 1036.[3][4] L'escriptura es va inventar en un breu període, i el seu ús es va estendre de seguida. Es van fundar escoles de funcionaris per ensenyar l'escriptura i s'utilitzava en els documents oficials (els documents diplomàtics eren bilingües). Es van traduir un gran nombre d'escriptures budistes del tibetà i el xinès, i es va imprimir en escriptura tangut amb la tècnica de blocs de fusta.[5] Tot i que la dinastia va col·lapsar l'any 1227, l'escriptura es va continuar utilitzant encara durant uns segles. L'últim exemple d'escriptura es troba en un parell de pilars dharani tangut trobats a Baoding, actualment província de Hebei, datades del 1502.[6]

Estructura

[modifica]
Desxiframent de 37 caràcters tangut de Stephen Wootton Bushell.
El caràcter tangut per "home", un caràcter relativament senzill
Els caràcters per "dit del peu" (a l'esquerra de la imatge) i "dit de la mà" (a la dreta), estan formats tots dos amb els mateixos components
El caràcter tangut per "fang" es forma amb part del caràcter "aigua" (esquerra) i tot el caràcter "terra".
The [Tangut] language is remarkable for being written in one of the most inconvenient of all scripts, a collection of nearly 5,800 characters of the same kind as Chinese characters but rather more complicated; very few are made up of as few as four strokes and most are made up of a good many more, in some cases nearly twenty. It is extremely difficult to remember them, since there are few recognizable indications of sound and meaning in the constituent parts of a character, and in some cases characters which differ from one another only in minor details of shape or by one or two strokes have completely different sounds and meanings.[7]

El tangut destaca perquè té una de les escriptures més difícils de totes, una col·lecció de gairebé 5.800 caràcters del mateix tipus que els caràcters xinesos, però més complicats; molt pocs es componen només de quatre traços i la majoria en tenen molts més, en alguns casos prop de vint. És extremadament difícil recordar-los, ja que hi ha poques indicacions recognoscibles de so i significat en les parts constitutives d'un caràcter, i en alguns casos els caràcters que es diferencien entre si només en detalls menors de forma o en un o dos traços tenen sons i significats completament diferents.

— Gerard Clauson

Els caràcters tangut es poden classificar en dues categories: simple i composta. La segona és més nombrosa. Els caràcters simples poden ser tant semàntics com fonètics. No hi ha cap caràcter tangut que sigui pictogràfic, a diferència d'alguns dels caràcters xinesos de la mateixa època; això és un de les diferències importants entre els caràcters tangut i els xinesos.

La majoria dels caràcters compostos estan formats per dos components, però n'hi ha de formats per tres o quatre. Un component pot ser un caràcter senzill, o part d'un caràcter compost. Hi ha caràcters compostos semàntic-semàntics i n'hi ha de semanticofonètics. Uns quants caràcters compostos especials es van cretrs per transliterar el xinès i el sànscrit.

Hi ha bastants parells de compostos d'especial valor, es tracta de dos compostos formats amb els mateixos components, però dispostes de forma diferent (per exemple: AB i BA, ABC i ACB). Els caràcters d'aquest tipus de parells tenen significats molt similars.

Unicode

[modifica]

6.125 caràcters de l'escriptura tangut es van incloure a la versió 9.0 de l'Unicode el juny de 2016 en el Tangut bloc. S'hi van afegir 755 Radicals i components usats en l'estudi modern de Tangut va ser afegit al Tangut bloc de Components. També es va incloure una marca d'iteració (U+16FE0 𖿠 tangut iteration mark), al bloc de símbols ideogràfics i puntuació.[8] El juny de 2018 s'hi van afegir cinc caràcters addicionals amb el llançament de la versió 11.0 de l'Unicode.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «西夏文字共有５８６３个正字» (en xinès simplificat). Ningxia News. Arxivat de l'original el 2007-03-02. [Consulta: 13 febrer 2019].
  2. ↑ Frederick W. Mote. Imperial China 900-1800. Harvard University Press, 2003, p. 395–. ISBN 978-0-674-01212-7. 
  3. ↑ «宋史‧卷四百八十五‧列传第二百四十四‧外国一‧夏国上» (en xinès simplificat). Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 13 febrer 2019].
  4. ↑ Heming Yong; Jing Peng Chinese Lexicography : A History from 1046 BC to AD 1911: A History from 1046 BC to AD 1911. OUP Oxford, 14 agost 2008, p. 377–. ISBN 978-0-19-156167-2. 
  5. ↑ Xu Zhuang (徐庄. «略谈西夏雕版印刷在中国出版史中的地位» (en xinès simplificat). 出版学术网. Arxivat de l'original el 2007-03-16. [Consulta: 13 febrer 2019].
  6. ↑ Nishida, Tatsuo «Xixia Language Studies and the Lotus Sutra (II)». The Journal of Oriental Studies, 20, 2010, pàg. 222–251.
  7. ↑ Clauson, Gerard «The Future of Tangut (Hsi Hsia) Studies». Asia Major, 11, 1, 1964, pàg. 54–77. Arxivat de l'original el 2016-09-19 [Consulta: 13 febrer 2019].
  8. ↑ Unicode Versió 9.0.0

Bibliografia

[modifica]
  • Grinstead, Eric (1972). Analysis of the Tangut Script. Scandinavian Institute of Asian Studies Monograph Series No. 10. Lund: Studentlitteratur.
  • Kychanov, E.I. (1996). "Tangut", a Peter T. Daniels & William Bright (ed.), The World's Writing Systems, Nova York: Oxford University Press, ISBN 0-19-507993-0, pp. 228–9.
  • (japonès) Nishida Tatsuo 西田龍雄 (1994). Seika moji: sono kaidoku no purosesu (西夏文字 : その解讀のプロセス "Escriptura Xi xia: el seu procés de desxiframent"). Tokyo: Kinokuniya shoten. ISBN 4-314-00632-3.
  • (xinès) Shi Jinbo 史金波 (1981). "Lüelun Xixia wenzi de gouzao" (略论西夏文字的构造 "Un esbós de l'estructura de l'escriptura tangut"), a Minzu yuwen lunji (民族语文论集 "Una col·lecció d'assaigs sobre les llengües de les minories ètniques"), Beijing: Zhongguo shehui kexue chubanshe, pp. 192–226.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escriptura_tangut&oldid=33824494»