Símbols de Xodos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Escut i bandera de Xodos)
Infotaula d'escutEscut de Xodos

Escut oficial de Xodos Modifica el valor a Wikidata
Detalls
TipusEscut d'armes Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perXodos Modifica el valor a Wikidata
Establert/
rehabilitat
6 febrer 1995 Modifica el valor a Wikidata
EsmaltsGules i or Modifica el valor a Wikidata
Càrregues
Torre i cadena Modifica el valor a Wikidata

L'escut i la bandera de Xodos són els símbols representatius de Xodos, municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcalatén.

Escut heràldic[modifica]

L'escut oficial de Xodos té el següent blasonament:

« Escut quadrilong de punta redona. En camper de gules, una torre d'or, maçonada de sable i aclarida de gules; en orla, una cadena d'or. Al timbre, una corona reial oberta.[1] »

Bandera de Xodos[modifica]

Infotaula de banderaBandera de Xodos
Detalls
Tipusbandera i bandera municipal Modifica el valor a Wikidata
Proporcions2:3
Adoptat perXodos Modifica el valor a Wikidata
Adoptat6 febrer 1995 Modifica el valor a Wikidata

La bandera oficial de Xodos té la següent descripció:

« Bandera de proporcions 2:3. De roig, una torre d'or, maçonada de negre i aclarida de roig; en orla una cadena d'or.[2] »

Història[modifica]

L'escut va ser aprovat per Resolució de 6 de febrer de 1995, del conseller d'Administració Pública, publicada en el DOGV núm. 2.454, de 21 de febrer de 1995.[3]

La torre al·ludeix a la torre mestra de l'antic castell medieval, edifici representatiu de Xodos; la cadena és un senyal tradicional, usat des d'antic per la corporació municipal.[1]

Segell amb les cadenes, AHN.

A l'Arxiu Històric Nacional es conserven tres segells en tinta: un de l'Alcaldia, de 1867, amb les armories d'Espanya; un segon del Jutjat de Pau de 1869, amb una balança i una espasa; i el tercer de l'Ajuntament, anterior, on hi apareixen les cadenes.[4]

La bandera es va aprovar per Resolució de 6 de febrer de 1995, del conseller d'Administració Pública, publicada en el DOGV núm. 2.454, de 21 de febrer de 1995.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]