És una església neoclàssica, de carreu, planta basilical rectangular, nau central i dos de laterals. Altar major i petites capelles, quatre trams i l'absis. Campanar quadrat de cantonades en xamfrà de tres cossos de totxo. Les voltes -avui perdudes- d'arestes i altres llocs en forma de cúpula i mitges cúpules. Les façanes laterals i posteriors són totalment planes de petites i escasses obertures. La principal resta dividida en tres parts i portalada neoclàssica de tres nivells a la central, per damunt d'ella un frontó de línies corbes i petita espadanya.[1]
Al seu lloc hi havia una petita església romànica segons consta a un document de 1764 de l'Arxiu Parroquial de Corbera, en el que s'insta a construir-ne un altre de més capacitat que es començà cap a finals del s. XVIII. Hi ha documents del 1815 i 1819 on el Bisbe de Tortosa Ros i Medrano parla de la seva construcció. Tenim constància d'un altre de 1825 del Bisbe Damià Sàez. Durant la Guerra Civil del 1936 aquesta resta poc afectada, però en construir-se la nova església de Sant Pere de Corbera dintre de la nova Corbera, la mateixa fou abandonada i espoliada fins a deixar-la en l'estat ruïnós actual.[1]
↑ 1,01,1«Església Vella de Sant Pere». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 novembre 2015].
