Església de Sant Antoni Abat de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Església de Sant Antoni Abat de Barcelona
Porxo de l'antiga església de Sant Antoni Abat.jpg
Dades
TipusEsglésia modifica
Característiques
Estil arquitectònicGòtic
Ubicació geogràfica
LocalitzacióC. Sant Antoni Abat, 61-63 - rda. Sant Pau
 41° 22′ 44″ N, 2° 09′ 50″ E / 41.378866°N,2.163807°E / 41.378866; 2.163807Coord.: 41° 22′ 44″ N, 2° 09′ 50″ E / 41.378866°N,2.163807°E / 41.378866; 2.163807
BCIL
IdentificadorIPAC: 41213
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona modifica

L'Església de Sant Antoni Abat de Barcelona és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Pintura de l'Església des del Portal de Sant Antoni

Ubicada al districte de Ciutat Vella, es coneix com l'Antiga Església de Sant Antoni Abat les restes arquitectòniques que s'han conservat de l'antiga església del mateix nom. Es tracta bàsicament dels porxos de la façana principal. Afronta al carrer de Sant Antoni Abat situada en l'illa delimitada pels carrers Sant Antoni Abat, Cera i Salvador. Està format per dues crugies entre mitgeres paral·leles al carrer. Cada crugia, de planta baixa i pis, consta de tres mòduls. L'edifici per la seva part posterior on antigament estava l'església té una façana postissa i cega al pati d'illa ocupat per la zona de jocs d'una escola.[1]

La façana principal presenta la porxada formada per tres arcs apuntats amb arquivoltes sostinguts per les corresponents columnes amb capitells decorats amb motius vegetals. Sobre aquesta base es recolza una planta pis amb façana de pedra on domina el ple sobre el buit. En aquesta planta apareixen tres finestres alineades amb els arcs de sota. Aquestes estan integrades en arcs apuntats també arquivoltats però de menor dimensió que els de la porxada.[1]

Tots els arcs de la façana tenen motllurats i detalls d'estil gòtic.[1]

L'arcada dels porxos ha estat tancada amb fusteria metàl·lica i vidre per la seva utilització com espai útil. Aquesta intervenció d'inicis del segle XXI ha estat molt respectuosa amb l'arquitectura original. Al l'interior trobem les voltes de creueria que sustenten la planta superior. En el mur de tancament de l'antiga nau principal trobem la porta principal al centre de la façana i unes portes més petites d'època posterior a la de l'edifici gòtic. La porta principal té múltiples arquivoltes i un timpà amb un baix relleu representant una escena de Sant Antoni Abat. Aquesta porta dona pas a la segona crugia, on es conserven les voltes de les naus laterals però no la central, que corresponia al cor i va ser substituït per un sostre pla modern. Com a única excepció als elements gòtics, les petites portes laterals es van decorar a posteriori en estil neogòtic.[1]

La teulada és plana amb terrat. El perímetre del coronament té un ampit sòlid amb un senzill remat de motllura clàssica també de pedra.[1]

Artísticament cal destacar el delicat treball de la pedra que s'utilitza per crear la decoració de les façanes, sobretot els capitells gòtics decorats amb caps d'àngels i elements florals. També són remarcables els escuts de la façana amb el símbol del patró; la creu de tau esculpida en pedra i els escuts de l'orde dels santantoniencs.[1]

Història[modifica]

Església gòtica de Sant Antoni Abat de Barcelona 1446-1936

L'orde dels Canonges Regulars de Sant Antoni, al segle XV, va establir un hospital, església i convent a tocar de la muralla de ponent de la ciutat. Aquest establiment exercia un control sanitari dels viatgers, sobretot en la seva entrada a Els antonians la ciutat. En el decurs dels anys els antonians i el convent mateix van entrar en decadència. El 1791 es va extingir l'orde.[1]

El 1806 els escolapis es van fer càrrec del convent. El 1815 ja va poder entrar en funcionament el centre docent. Quan es va enderrocar la muralla, es va edificar una escola nova al seu lloc. A finals del segle XIX es va restaurar l'edifici per adaptar-lo a les noves necessitats, modificant la façana al carrer de Sant Antoni, la que encara es conserva.[1]

Igual que molts altres establiments religiosos, l'Escola Pia va patir els efectes de la Setmana Tràgica (1909), el conjunt d'església i escola es va cremar, perdent el seu mobiliari, del que cal destacar el valuós retaule dedicat al sant titular, obra de Jaume Huguet i que es coneix gràcies a fotografies antigues.[1]

Un cop superat l'episodi, el conjunt es va poder restaurar, però durant la Guerra Civil el lloc va tornar a quedar malmès, l'església va quedar en ruïnes i es va enderrocar. Ara només resta el porxo obert al carrer de Sant Antoni, que pertany a l'antic convent antonià, on encara es pot veure la tau (“T”) d'aquest orde, a més de les escoles actuals, amb façana a la Ronda de Sant Pau[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Església de Sant Antoni Abat de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Antoni Abat de Barcelona