Església de Sant Bartomeu de Benicarló
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial catòlica  | |||
| Construcció | 1724 - | |||
| Data de dissolució o abolició | 1743 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus | |||
| Mesura | 29 ( ) × 60 ( ) m | |||
| Altitud | 8 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Baix Maestrat | |||
| Benicarló | ||||
| Localització | Centre població | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Data | 2007 | |||
| Identificador | 12.03.027-003 | |||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.03.027-003 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Tortosa | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Festivitat | Sant Bartomeu 24 d'agost | |||
L'església de Sant Bartomeu de Benicarló, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.
Història
Abans del temple actual i en el mateix lloc hi havia altre del qual poques coses se saben. En 1392 es concedeix llicència al Consell Municipal per poder ampliar el campanar. En 1473 el pintor valencià Pere Cabanes signa un contracte per realitzar un retaule per a l'església.[1] I entre 1619 i 1633 es fan obres d'ampliació.[2]
L'actual temple es va iniciar el 25 de maig de 1724 i es va concloure el 9 d'octubre de 1743, tot i que el retaule de l'altar major no es va acabar fins el 1818. Sense dades de l'arquitecte, els mestres d'obra foren Gaspar Castaruelles i Vicent Carbó.[3]
Durant la Primera Guerra Carlina es va convertir en el principal baluard de la ciutat i quedà afectada en la coberta i en el murs laterals, i es van refer els desperfectes gràcies a la iniciativa municipal.[4] I en la guerra civil es va cremar tot el mobiliari interior.[5]
Arquitectura
Estructura
És un temple rectangular amb una àmplia nau, creuer i capçalera plana, i quatre capelles en cada lateral amb cúpula i llanternó entre els contraforts, els quals estan oberts, formant un pas que sembla una nau lateral. El sistema de cobertes és de volta de canó amb llunetes, en la nau i els braços del transsepte, i de volta bufada en el presbiteri. Corona el creuer una cúpula sobre petxines sense tambor ni llanternó.
Façanes
Portada principal
En la façana principal, als peus del temple, un gran frontis rematat per un perfil mixtilini coronat per cinc pinacles o flams, emmarca una portalada de dos cossos. L'inferior, amb quatre columnes salomòniques exemptes sobre pedestals curvilinis i capitells corintis, i en els intercolumnis, unes inusuals gerres. El superior, amb quatre podis seguint la línia de les columnes inferiors, els exteriors buits ja que abans suportaven sengles estàtues avui en dia desaparegudes, mentre els interiors suporten dues columnes salomòniques amb capitell corinti; i en l'interior, una fornícula amb una estàtua del sant titular emmarcada per pilastres. El remat de cada cos és una cornisa mixtilínia. Per damunt, un finestral allargat i un òcul donen llum a la nau.[6]
Portada lateral
En la façana lateral que dóna al creuer, en el costat de l'Epístola, una porta amb arc de mig punt flanquejada per dos pilastres adossades i un entaulament classicista, i en el cos superior una fornícula amb una estàtua de la Immaculada Concepció rematada per un arc segmentat. Aquesta portada podria ser del temple anterior.[7]
Interior
Per la destrucció dels elements interiors, sols es conserven les pintures de les petxines de la cúpula major, de poca qualitat, pintades en 1845 per José María Gombau, i unes rosetes en els arcs i uns pocs motius de rocalla d’escaiola.
Totes les capelles i l'altar major són obres del segle XX. L'altar major està inspirat en el que es va construir en 1818, presidit per una imatge de Sant Bartomeu, de l'escultor Agustín Ballester Besalduch, obra de formes correctes i excel·lent policromia.[8]
Campanar
Torre exempta, de planta octogonal, amb tres cordons que separen els quatre cossos. Els tres primers cossos massissos excepte les troneres que donen llum a l’escala de cargol i la petita porta d’ingrés. El cos superior, el de les campanes, amb arcades allargades de mig punt.[9]
Capella de la Comunió
La capella de la Comunió, construïda amb posterioritat, en la segona meitat del segle XVIII, forma un cos independent, adossada lateralment a la capçalera, en el costat de l'Epístola, i es pot comunicar per dins, pel creuer, o per fora, formant una portada barroca, rematada per un frontis corbat tallat. Està coberta per una cúpula sense llanternó.[7]
Referències
- ↑ Meseguer Folch, Vicente. El templo San Bartolomé de Benicarló: Reseña histórica. En El templo parroquial San Bartolomé de Benicarló. 250 años. Benicarló: Parroquia de San Bartolomé, 1994, p. 16
- ↑ Hernández Ruano, Javier. Justicia y gobierno en Benicarló (1521-1807). Benicarló: Ajuntament, 1998, pp. 45-46
- ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia. València: Alfons el Magnànim, 1987. Tomo I, p. 153
- ↑ Constante Lluch, Juan Luis. Restauración y decoración de la parroquia de San Bartolomé de Benicarló tras la primera guerra carlista. Centre d'Estudis del Maestrat, 16 (oct-des 1986), pp. 47-62
- ↑ Meseguer Folch, Vicente. El templo San Bartolomé de Benicarló ..., p. 22
- ↑ Rodriguez Culebras, Ramón El templo parroquial de San Bartolomé: Aspectos arquitectónicos y artísticos. En El templo parroquial San Bartolomé de Benicarló. 250 años. Benicarló: Parroquia de San Bartolomé, 1994, p. 33
- ↑ 7,0 7,1 Rodriguez Culebras, Ramón El templo parroquial ..., p. 36
- ↑ Meseguer Folch, Vicente. El templo de San Bartolomé en la actualidad. En El templo parroquial San Bartolomé de Benicarló. 250 años. Benicarló: Parroquia de San Bartolomé, 1994, p. 81
- ↑ Rodriguez Culebras, Ramón El templo parroquial ..., p. 38
Enllaços externs
- Direcció General de Patrimoni Cultural. Fitxa del monument i Fitxa BRL del monument (castellà)
- Ajuntament de Benicarló. Descripció del monument