Església de Sant Víctor
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1.522 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dòrria (Ripollès) | |||
| ||||
L'església de Sant Víctor de Dòrria fou consagrada pel Bisbe Nantigís el 7 de juliol del 903[1] esmentada amb el topònim Doriga.[2] El novembre del 1997 es van descobrir a l'absis de l'església, pintures romàniques de rellevant importància,[3] L'edifici fou molt modificat als segles XVII i XVIII,[4] i la seva restauració va acabar en 2003.
Característiques
[modifica]És de forma rectangular, amb teulada coberta amb llosa, capçada a llevant per un absis rectangular i diferenciat de la nau, amb dues capelles laterals adossades a la cara nord i una altra al lateral de migdia, on hi ha la porta d'entrada, oberta en una de les moltes restauracions que s'hi han dut a terme i sobre aquesta una finestra romànica de mig punt i doble esqueixada. S'accedeix a la porta a través d'un petit pati exterior que evita entrar al temple sense passar pel petit cementiri del davant. Té un ull de bou de construcció o restauració molt tardana a ponent. A la cantonada entre la cara nord i la de ponent es troba el campanar que es una torre quadrada amb un gran finestral a cada cara i coberta piramidal. Al campanar s'hi pot accedir per una escala exterior al cantó nord.
Història
[modifica]A l'arxiu de Bagà hi ha documents que afirmen que l'any 1320 el papa Joan XXII va enviar una butlla a Bernat, prior de l'església de Santa Maria d'Aspirà, a la Diòcesi d'Elna per nomenar-lo com a jutge perquè dirimís el conflicte que tenia Castelló Sunyer de Forcià, rector de Dòrria amb Ramon Pintor, clergue (o rector) de Bagà. El prior, malalt, subdelegà a Ramon, prior de Serrabona que va citar als dos mossèns perquè es reunissin amb ell a mig camí ("in villa libera terra confluentis").[5] En un altre document del mateix arxiu es cita a Ramon Pintor com rector de Sant Víctor de Dòrria.[5] A més a més, en el mateix arxiu es citen els següents rectors de Dòrria: Guillem Sunyer (1373 i 1384), Ramon Bonet (1407) i Pere Alideles (1460).[5]
Referències
[modifica]- ↑ Cabestany Fort, Joan-Ferran; Matas Blanxart, Maria Teresa; Rovira Pons, Pere. Pintures romàniques de l'església de Sant Víctor de Dòrria. Consell Comarcal del Ripollès, 2003.
- ↑ Pladevall i Font, Antoni. Gran geografia comarcal de Catalunya. vol.1. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1981, p. 400.
- ↑ «Església de Sant Víctor de Dòrria | Web oficial de l'Ajuntament de Toses». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Dòrria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2016].
- 1 2 3 Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 207, ISBN 84-87200-03-6.
Bibliografia
[modifica]
- Cabestany i Fort, Joan-F.; Matas i Blanxart, Maria Teresa; Rovira i Pons, Pere. Pintures romàniques de l'Església de Sant Víctor de Dòrria. Consell Comarcal del Ripollès, 2003. ISBN 8460783480.