Iglésia de la Misericòrdia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Alguer (Itàlia) | |||
| ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de l'Alguer-Bosa | |||
| Religió | catolicisme | |||
La Iglésia de la Misericòrdia és una església de L'Alguer catalogada entre els Béns Culturals per la Regió Autònoma de Sardenya.[1]
Descripció[modifica]
És un edifici simple, amb característiques arquitectòniques corresponents al final del Renaixement, en la variant de la contrarreforma. A l'entrada hi ha una sola nau amb dues capelles a cada costat. La nau central és de creu de volta i les quatre capelles laterals tenen volta de canó. La volta de l'absis és de maons i la resta de l'església té voltes de pedra.[1]
La façana és senzilla, a dues aigües i amb dues torres als laterals. Al centre hi ha un portal emmarcat per pilastres amb un timpà a la part superior, que mostra un fris del segle xvii de la Mare de Déu amb el seu fill Jesús i dos frares menors en oració. A sota del timpà hi ha escrit l'any 1814 i les paraules "Ave Maria Mater Misericordiae Ora Pro Nobis".[1]
Conserva un crucifix del segle xvi que va arribar el 1606 en un vaixell espanyol que va naufragar a causa d'una tempesta a la badia de Port Comte. A finals de la dècada de 2010 hi ha devoció i es porta en processó pels carrers de l'Alguer durant la Setmana Santa.[2][3] A la dècada de 1960 Joan Armangué va documentar aquesta tradició.[4]
Història[modifica]
Construïda el 1662 per la Germandat de la Mercè, a partir del 1738 se'n van ocupar els frares Menors Observants, que el 1718 havien patit la destrucció de la seva església de Santa Maria de la Pietat. El campanar es va construir a mitjans del segle xviii. Durant una mica més d'un segle es van fer càrrec tant de l'església com del convent que hi ha al costat. A la segona meitat del segle xix van haver d'abandonar l'espai per les lleis de supressió de les ordes religioses.[1][3]
Va patir greus danys als bombardejos de la Segona Guerra Mundial i fou reconstruïda parcialment. A finals de la dècada de 2010 les religioses "Filles de l'Església" s'ocupen del temple i el monestir és una pensió per la gent gran.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Alghero, Chiesa della Misericordia». Patrimoni. Regione Autonoma della Sardegna. Arxivat de l'original el 22 de setembre 2018. [Consulta: 22 setembre 2018].
- ↑ «Iglésia de la Misericòrdia». Tot Alguer. TotAlguer. [Consulta: 22 setembre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «Iglésia de la Misericòrdia». Els Llocs de Esperit. ciutatdelalguer. Arxivat de l'original el 22 de setembre 2018. [Consulta: 22 setembre 2018].
- ↑ Joan Armangué i Herrero. Arxiu de tradicions de l'Alguer. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 71–. ISBN 978-84-8415-322-1.
Bibliografia complementària[modifica]
- P. Nonis, "Chiese e santuari del territorio di Alghero", in Alghero: cara de roses, Cagliari, Editrice sarda F.lli Fossataro, 1951, pp. 360-365;
- S. Colomo, Guida ad Alghero e dintorni, Sassari, 1984;
- E. Valsecchi, Monumenti del centro storico di Alghero, Sassari, Nuova Comunità, 1995;
- A. Ingegno, Il centro storico di Alghero: appunti per una ricerca, Oristano, S'alvure, 1996;
- L. Deriu, Alghero: la città antica, Sassari, Carlo Delfino, 2000.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iglésia de la Misericòrdia |