Barballó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Espígol comú)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuBarballó
Lavandula latifolia
Lavandula latifolia. Locatie, De Kruidhof Buitenpost 02.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 203245
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLamiaceae
GènereLavandula
EspècieLavandula latifolia
Medik.
Modifica les dades a Wikidata
Lavandula latifolia. Dibuix de la planta

L'espígol comú o barballó (Lavandula latifolia) és un arbust de la família de les lamiàcies present a la península Ibèrica, al sud d'Anglaterra i a l'estat francès, sobretot en comunitats de zones muntanyoses, en brolles i llocs de pastura instal·lats en alzinars.

El trobem a la riba nord de la Meditèrrània.[1] A Catalunya i al País Valencià està àmpliament distribuït i és comú, però rareja o desapareix cap als Pirineus.[2]

L'aroma de la Lavandula latifòlia dona males essències i destrueixen les bones olors de la Lavandula spica. Per aquesta raó les cultiven en camps separats i l'oli essencial d'espígol obtingut d'una espècie i l'altra són diferents. També es coneix amb els noms d'espígol de fulla ampla, espígol mascle i espigoler.

Ecologia[modifica]

Es cria en pasturatges camefítics (o sigui, formats per mates baixes) i brolles, a les contrades mediterrànies i a la muntanya mitjana submediterrània.[2] A la península Ibèrica es troba als vessants de terra baixa, als matorrals, boscos molt aclarits d'alzines i pins, principalment en sòls calcaris de la meitat oriental de la península; s'enrareix ràpidament fins a desaparèixer gairebé per complet en la meitat occidental. Floreix de juny a setembre en funció del temps.

Descripció[modifica]

Camèfit perenne en forma de mata. Fa al voltant dels 0,35 cm i és imperible i robust. Les flors perfumades són hermafrodites (tenen òrgans masculins i femenins) i és pol·linitzada per diferents insectes. S'observa per atraure fauna. Aquesta lavàndula que pot estar en flor des de l'hivern fins a l'estiu té la tija quadrada i és fàcil de reconèixer per les fulles amb els marges dentats o pinnats, oposades, simples o senceres. Fa una inflorescència en forma d'espiga a dalt d'un peduncle que la separa de les fulles. L'espiga té al seu damunt un fascicle de bractèoles de color violat (la funció de les bràctees, que poden aparèixer o no en el més alt de la inflorescència, és atreure els insectes polinitzadors). Les flors tenen els pètals soldats en tub. Són petites, amb un calze tubular, gairebé actinomorfes, amb 5 dents curtes i un apèndix més llarg que ample o romboïdal a la part superior. La corol·la és bilabiada, amb el llavi superior recte, alçat, format per dos lòbuls. El llavi inferior és trilobulat. Tenen quatre estams i l'ovari dividit en quatre parts. El fruit es presenta en tetranúcula. És un fruit sec, indehiscent, monosperm, de pericarpi endurit i normalment petit. Procedeix d'un ovari súper. Es compon de 4 petites nous que solen quedar tancades a l'interior del tub del calze.

Composició química[modifica]

  • d-alcanfor (36%)
  • 1-8 cineol (33%)
  • d-borneol (4%) (substància terpènica coneguda com a càmfora de Borneo, de fórmula C10H18O)
  • alpha Pineno (4%)
  • beta pineno (3%)
  • cariofileno (2%)
  • d-canfeno (2%)
  • azulenol 2%.
  • Lineol
  • geraniol

Usos medicinals[modifica]

La lavanda latifolia té característiques medicinals similars a la lavanda comuna (angustifolia del L.). Produeix oli essencial però de qualitat inferior. L'oli essencial obtingut de les flors és abortiu, antibacterià, antisèptic, antiespasmòdic i carminatiu. Pot ser utilitzat fins i tot en aromateràpia.

Posologia[modifica]

  • D'ús intern:

Infusió: 1 cullerada per a postres per tassa/10 minuts/2-3 tasses al dia/després dels àpats.

  • D'ús extern:

Infusió: rentats o comprimits.

Accions farmacològiques[modifica]

  • Antibacterià: s'utilitza externament per a tractar ferides, cremades, picades, etc. També pot ser utilitzat per a tractar trastorns digestius i per al sistema immunitari.

Toxicitat[modifica]

És necessari recordar que les essències poden produir-ne, si més no, gastritis i úlcera pèptica, reaccions al·lèrgiques i, en dosis elevades, mals de cap, nàusees, vòmits i somnolència; per això s'ha de demanar consell a personal facultatiu.

Referències[modifica]

  1. Oyen, L.P.A; Xuan Dung, Nguyen. Plant Resources of South-East Esia vol.19, Essential-oil Plants (en anglès). Yayasan Obor Indonesia, 1999, p.118. ISBN 9792624449. 
  2. 2,0 2,1 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 

Enllaços externs[modifica]

  • Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
  • Grases F, Melero G, Costa-Bauza A et al.. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11.
  • Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Tome.
  • PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000.