Espós (Altron)
| Tipus | Antic assentament  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Altron (Pallars Sobirà) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.100 m | |||
| Història | ||||
| Estat de conservació | enderrocat o destruït | |||
Espós és un despoblat[1] del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Altron.
És al sud-sud-est del poble d'Altron, en el vessant nord-est del Serrat dels Planers, a la dreta del Barranc de la Font de Mestre. És a llevant del Serrat del Clot del Cumó. Hi mena una pista forestal, la Pista d'Espós, que sortia cap al sud-est del punt quilomètric 6 de la carretera LV-5225 i passa per la Borda de Bernadí. La pista, en el tram inicial està perduda.
Actualment no se'n veuen vestigis, tot i que la memòria popular de la zona en sap l'emplaçament. La toponímia sí que n'ha conservat l'emplaçament.
Etimologia[modifica]
Segons Joan Coromines,[2]Espós, com Espot, és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Tot i l'evidència, segons Coromines, de l'origen preromà, bascoide, es poden aventurar almenys dues hipòtesis diferents: la unió de l'arrel aitz (penya, roca) amb pe (sota), és a dir, sota la penya, fent referència al seu emplaçament. D'altra banda, la segona hipòtesi, el fa venir d'ez (no) i potu (junts, units).
Història[modifica]
Podria tractar-se de la Civitate Exposita citada en documents del segle ix per aquests entorns.
Bibliografia[modifica]
- Coromines, Joan. «Espot/Espós». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Altron». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Referències[modifica]
- ↑ «Espós (Altron)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Coromines 1995.