Gabriel Melitón Baños: diferència entre les revisions
un enlace externo más ha sido añadido |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
=== '''Formació (1850-1870)''' === |
=== '''Formació (1850-1870)''' === |
||
Va començar els seus estudis a l’Academia Musical de la Sociedad de Amigos del País de Toledo dirigida per Rufino Rodríguez Caribay, l’organista de la catedral. Baños va tenir una relació molt estreta amb Caribay del qual va seguir els aprenentatges del seu mestre. Prop de 1870, es troba una edició que Antonio Romero va fer de les obres per orgue ''Elevación'' i ''Fuga orgánica'', op.3. Totes dues porten una dedicatoria que serveix de testimoni per l’admiració i el respecte que Baños tenia cap al seu tutor. A més, a través de les indicaciones es pot deduïr l’ampli conceixement pràctica que tenia Baños de l’orgue i demostra que havia adquirit un gran nivell tècnic difícil de creure per una persona de 20 anys. Es pensa que aquesta datació es erronea perque es sap que l’editor Antonio Romero, va reservar diversos números per la colecció de “Música religiosa” y que la datació de 1870 podria ser només el número de planxa. |
Va començar els seus estudis a l’Academia Musical de la Sociedad de Amigos del País de Toledo dirigida per Rufino Rodríguez Caribay, l’organista de la catedral. Baños va tenir una relació molt estreta amb Caribay del qual va seguir els aprenentatges del seu mestre. Prop de 1870, es troba una edició que Antonio Romero va fer de les obres per orgue ''Elevación'' i ''Fuga orgánica'', op.3. Totes dues porten una dedicatoria que serveix de testimoni per l’admiració i el respecte que Baños tenia cap al seu tutor. A més, a través de les indicaciones es pot deduïr l’ampli conceixement pràctica que tenia Baños de l’orgue i demostra que havia adquirit un gran nivell tècnic difícil de creure per una persona de 20 anys. Es pensa que aquesta datació es erronea perque es sap que l’editor Antonio Romero, va reservar diversos números per la colecció de “Música religiosa” y que la datació de 1870 podria ser només el número de planxa.<ref name=":0" /> |
||
En 1871 va fundar l’Academia Baños on es va dedicar a la didàctica musical. Al principi tenia només sis alumnes però amb el temps es van anant expandint ja que aquesta Academia va adquirir un cert reconeixement sobretot perquè era àmpliament solicitada per les funcions religioses. Malgrat això aquesta acadèmia va durar només quatre anys.<ref name=":0" /> |
En 1871 va fundar l’Academia Baños on es va dedicar a la didàctica musical. Al principi tenia només sis alumnes però amb el temps es van anant expandint ja que aquesta Academia va adquirir un cert reconeixement sobretot perquè era àmpliament solicitada per les funcions religioses. Malgrat això aquesta acadèmia va durar només quatre anys.<ref name=":0" /> |
||
=== '''Etapa a Madrid''' === |
=== '''Etapa a Madrid''' === |
||
En 1875, Baños estava a Madrid excercint de docent al Colegio de Niñas de Nuestra Señora de la Presentación de Leganés. En aquest lloc va dedicar una obra a les seves alumnes anomenada ''Plegaria a la Santísima Vírgen María'' per a tiple, cor i acompañament de piano o orgue. En aquesta etapa va compondre diverses obres i es troben dues partitures manuscrites en la Biblioteca Nacional de Madrid. Durant l’estada a Madrid es possible que entrès en contacte amb Barbieri. |
En 1875, Baños estava a Madrid excercint de docent al Colegio de Niñas de Nuestra Señora de la Presentación de Leganés. En aquest lloc va dedicar una obra a les seves alumnes anomenada ''Plegaria a la Santísima Vírgen María'' per a tiple, cor i acompañament de piano o orgue. En aquesta etapa va compondre diverses obres i es troben dues partitures manuscrites en la Biblioteca Nacional de Madrid. Durant l’estada a Madrid es possible que entrès en contacte amb Barbieri.<ref name=":0" /> |
||
=== '''Etapa a Toledo''' === |
=== '''Etapa a Toledo''' === |
||
Va tornar a Toledo l’any 1879 on els seus deixebles el van animar a continuar amb l’Aacademia. El 25 d’abril de 1880 va realizar un concert en el Teatro Rojas interpretant varietats de estils i compositors com Mozart i Chopin. Va ser aclamat per la crítica i el 16 d’agost va tornar a fer un altre concert on va presentar el Misere de Allegri, la Lamentació de Gounod y el Stabat Mater de Rossini. A causa d’aquest èxits, el cardenal Sancha el va convidar a ser professor de l’Academia de Santa Cecilia però, de la mateixa manera que en la seva primera acadèmia, va durar poc. |
Va tornar a Toledo l’any 1879 on els seus deixebles el van animar a continuar amb l’Aacademia. El 25 d’abril de 1880 va realizar un concert en el Teatro Rojas interpretant varietats de estils i compositors com Mozart i Chopin. Va ser aclamat per la crítica i el 16 d’agost va tornar a fer un altre concert on va presentar el Misere de Allegri, la Lamentació de Gounod y el Stabat Mater de Rossini. A causa d’aquest èxits, el cardenal Sancha el va convidar a ser professor de l’Academia de Santa Cecilia però, de la mateixa manera que en la seva primera acadèmia, va durar poc. |
||
Durant aquesta etapa, va publicar en 1886, un tractat musical anomenat ''Gramática musical razonada, dispuesta en cuatro lecciones, o sea, Nuevo tratado teórico-práctico de solfeo.'' Aquest tractat va ser excepcional si el veiem des del seu punt de vista teòric però la seva publicació total per raons econòmiques degut a la falta d’atenció per aquesta obra dels seus contemporanis ja que Eslava amb el seu tractat estava dominant el panorama. Moltes de les innovacions que Baños proposava per l’aplicació didàctica de l’educació musical eren molt novedoses però degut a la falta d’interés contemporani no es van aplicar mai. En 1894 va tenir lloc la última aparició pública de Baños amb una funció d’ópera amb aficionats que al haver agradar, va fer una segona representació. |
Durant aquesta etapa, va publicar en 1886, un tractat musical anomenat ''Gramática musical razonada, dispuesta en cuatro lecciones, o sea, Nuevo tratado teórico-práctico de solfeo.'' Aquest tractat va ser excepcional si el veiem des del seu punt de vista teòric però la seva publicació total per raons econòmiques degut a la falta d’atenció per aquesta obra dels seus contemporanis ja que Eslava amb el seu tractat estava dominant el panorama. Moltes de les innovacions que Baños proposava per l’aplicació didàctica de l’educació musical eren molt novedoses però degut a la falta d’interés contemporani no es van aplicar mai. En 1894 va tenir lloc la última aparició pública de Baños amb una funció d’ópera amb aficionats que al haver agradar, va fer una segona representació.<ref name=":0" /> |
||
=== '''Viatge a Italia''' === |
=== '''Viatge a Italia''' === |
||
Va anar a Italia i va continuar aprenent música però també altres arts com la pintura. Va ser membre de la Real Academia Filarmónica de Roma. Va escriure en contra del conservatori segurament pels seus fracasos teórics i va demanar que la seva obra i la del seu mestre es cremès quan ell morís. |
Va anar a Italia i va continuar aprenent música però també altres arts com la pintura. Va ser membre de la Real Academia Filarmónica de Roma. Va escriure en contra del conservatori segurament pels seus fracasos teórics i va demanar que la seva obra i la del seu mestre es cremès quan ell morís.<ref name=":0" /> |
||
= '''Obres''' = |
= '''Obres''' = |
Revisió del 01:11, 17 nov 2023
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1850 ![]() Toledo (Espanya) ![]() |
Mort | 1924 ![]() Toledo (Espanya) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | compositor ![]() |
Gabriel Melitón Baños (Toledo, 1850 - Toledo, 1924) fou un compositor molt reconegut entre els seus contemporanis, però que aviat caigué en l'oblit.[1] És l'autor d'excepcionals obres d'orgue per la literatura decimonònica, obra didàctica elemental.
Biografia
Formació (1850-1870)
Va començar els seus estudis a l’Academia Musical de la Sociedad de Amigos del País de Toledo dirigida per Rufino Rodríguez Caribay, l’organista de la catedral. Baños va tenir una relació molt estreta amb Caribay del qual va seguir els aprenentatges del seu mestre. Prop de 1870, es troba una edició que Antonio Romero va fer de les obres per orgue Elevación i Fuga orgánica, op.3. Totes dues porten una dedicatoria que serveix de testimoni per l’admiració i el respecte que Baños tenia cap al seu tutor. A més, a través de les indicaciones es pot deduïr l’ampli conceixement pràctica que tenia Baños de l’orgue i demostra que havia adquirit un gran nivell tècnic difícil de creure per una persona de 20 anys. Es pensa que aquesta datació es erronea perque es sap que l’editor Antonio Romero, va reservar diversos números per la colecció de “Música religiosa” y que la datació de 1870 podria ser només el número de planxa.[1]
En 1871 va fundar l’Academia Baños on es va dedicar a la didàctica musical. Al principi tenia només sis alumnes però amb el temps es van anant expandint ja que aquesta Academia va adquirir un cert reconeixement sobretot perquè era àmpliament solicitada per les funcions religioses. Malgrat això aquesta acadèmia va durar només quatre anys.[1]
Etapa a Madrid
En 1875, Baños estava a Madrid excercint de docent al Colegio de Niñas de Nuestra Señora de la Presentación de Leganés. En aquest lloc va dedicar una obra a les seves alumnes anomenada Plegaria a la Santísima Vírgen María per a tiple, cor i acompañament de piano o orgue. En aquesta etapa va compondre diverses obres i es troben dues partitures manuscrites en la Biblioteca Nacional de Madrid. Durant l’estada a Madrid es possible que entrès en contacte amb Barbieri.[1]
Etapa a Toledo
Va tornar a Toledo l’any 1879 on els seus deixebles el van animar a continuar amb l’Aacademia. El 25 d’abril de 1880 va realizar un concert en el Teatro Rojas interpretant varietats de estils i compositors com Mozart i Chopin. Va ser aclamat per la crítica i el 16 d’agost va tornar a fer un altre concert on va presentar el Misere de Allegri, la Lamentació de Gounod y el Stabat Mater de Rossini. A causa d’aquest èxits, el cardenal Sancha el va convidar a ser professor de l’Academia de Santa Cecilia però, de la mateixa manera que en la seva primera acadèmia, va durar poc.
Durant aquesta etapa, va publicar en 1886, un tractat musical anomenat Gramática musical razonada, dispuesta en cuatro lecciones, o sea, Nuevo tratado teórico-práctico de solfeo. Aquest tractat va ser excepcional si el veiem des del seu punt de vista teòric però la seva publicació total per raons econòmiques degut a la falta d’atenció per aquesta obra dels seus contemporanis ja que Eslava amb el seu tractat estava dominant el panorama. Moltes de les innovacions que Baños proposava per l’aplicació didàctica de l’educació musical eren molt novedoses però degut a la falta d’interés contemporani no es van aplicar mai. En 1894 va tenir lloc la última aparició pública de Baños amb una funció d’ópera amb aficionats que al haver agradar, va fer una segona representació.[1]
Viatge a Italia
Va anar a Italia i va continuar aprenent música però també altres arts com la pintura. Va ser membre de la Real Academia Filarmónica de Roma. Va escriure en contra del conservatori segurament pels seus fracasos teórics i va demanar que la seva obra i la del seu mestre es cremès quan ell morís.[1]
Obres
- Jota
- Danza habanera
- Plegaria a la Santísima Vírgen María
- Elevación compuesta para órgano
- Fuga orgánica
- Ofertorio para órgano
- Desolazione
- Santo Dios Op.5
- Tantum ergo Op.6
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diccionario de la música española e hispanoamericana. [Madrid?]: Sociedad General de Autores y Editores, ©1999-©2002. ISBN 9788480483032.
Enllaços externs
Obres de Gabriel Melitón Baños [Cosultat 10/11/2023]
https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/3341/tesisUPV2828.pdf?sequence=1&isAllowed=y [Cosultat 10/11/2023]
El mausoleo de Carmen Baños [Cosultat 10/11/2023]