Ferran Maria de Baviera: diferència entre les revisions
m r2.7.2) (Robot afegeix: bg:Фердинанд Мария (Бавария) |
m r2.7.3) (Robot afegeix: br:Ferdinand Maria (Dilenner Bavaria) |
||
Línia 24: | Línia 24: | ||
[[bg:Фердинанд Мария (Бавария)]] |
[[bg:Фердинанд Мария (Бавария)]] |
||
[[br:Ferdinand Maria (Dilenner Bavaria)]] |
|||
[[cs:Ferdinand Maria Bavorský]] |
[[cs:Ferdinand Maria Bavorský]] |
||
[[de:Ferdinand Maria (Bayern)]] |
[[de:Ferdinand Maria (Bayern)]] |
Revisió del 23:01, 28 des 2012
Ferran I Maria de Baviera (31 d'octubre de 1636, Munic - Palau de Schleissheim 1679). Elector de Baviera des de 1654 fins a 1679, any en què morí.
Nat a la ciutat de Munic, capital de Baviera, era fill de l'elector Maximilià I de Baviera i de l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Ferran Maria era nét per via paterna del duc Guillem V de Baviera i de la princesa Renata de Lorena; mentre que per via materna ho era de l'emperador Ferran II, emperador romanogermànic i de la princesa Maria Anna de Baviera.
El dia 8 de desembre de 1650 contragué núpcies amb la princesa Enriqueta Adelaida de Savoia, filla del duc Víctor Amadeu I de Savoia i de la princesa Cristina de França. La parella tingué set fills:
- SAR la princesa Maria Anna de Baviera, nada a Munic el 1660 i morta a Versalles el 1690. Es casà amb el príncep Lluís de França.
- SM l'elector Maximilià II Manuel de Baviera, nat a Munic el 1662 i mort a Munic el 1726. Es casà en primeres núpcies amb l'arxiduquessa Maria Antònia d'Àustria i amb segones núpcies amb la princesa Teresa Conegunda Sobieski.
- SAR la princesa Lluïsa Margarida de Baviera.
- SAR el príncep Lluís Amadeu de Baviera.
- SAR el duc Kajetan Maria de Baviera.
- SAR el príncep Josep Climent de Baviera, elector de Colònia. Nat a Baviera el 1671 i mort a Colònia el 1727.
- SAR la princesa Violant Beatriu de Baviera.
Heretà l'electorat de Baviera l'any 1651 i tres anys després, el 1654, fou coronat elector bavarès a Munic. El seu absolutisme a l'hora de governar esdevingué coneguda en l'Alemanya de la seva època.
Durant el seu regnat, el barroc italià fou introduït a Baviera i es procedí a la construcció de cèlebres edificacions a Munic. Així, l'any 1664 es procedí a la construcció del Palau de Nymphenburg a les proximitats de la capital bavaresa.
Mort al Palau de Schleissheim l'any 1679 fou enterrat a la cripta de l'Església Theatiner de Munic que ell mateix havia manat construir. Fou succeït pel seu fill, l'elector Maximilià II Manuel de Baviera.