Neurolèptic: diferència entre les revisions
m Robot insereix {{ORDENA:Neuroleptic}} |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Un '''neurolèptic''' o '''antipsicòtic''' és un [[medicament]] psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el [[sistema nerviós central]] i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les [[psicosi]]s greus. Els neurolèptics actuen trencant literalment una sèrie de reaccions químiques en cadena que provoquen un |
Un '''neurolèptic''' o '''antipsicòtic''' és un [[medicament]] psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el [[sistema nerviós central]] i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les [[psicosi]]s greus. Els neurolèptics actuen trencant literalment una sèrie de reaccions químiques en cadena que provoquen un excés de dopamina en el cervell. L'excés del [[neurotransmissor]] [[dopamina]], provoca símptomes de mania, eufòria, acceleració, increment de l'energia mental i, en casos molt accentuats, al·lucinacions. La seva acció és bloquejar els receptors D dopaminèrgics fonamentalment, tot i que també modulen molts tipus de receptors (serotoninèrgics, histamínics, muscarínics, adrenèrgics, etc.) Com que bloquegen els receptors dopaminèrgics, la dopamina disminueix. La tendència d'aquests psicofàrmacs és la regulació i l'estabilització del sistema dopaminèrgic. |
||
Revisió del 11:41, 5 gen 2013
Un neurolèptic o antipsicòtic és un medicament psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el sistema nerviós central i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les psicosis greus. Els neurolèptics actuen trencant literalment una sèrie de reaccions químiques en cadena que provoquen un excés de dopamina en el cervell. L'excés del neurotransmissor dopamina, provoca símptomes de mania, eufòria, acceleració, increment de l'energia mental i, en casos molt accentuats, al·lucinacions. La seva acció és bloquejar els receptors D dopaminèrgics fonamentalment, tot i que també modulen molts tipus de receptors (serotoninèrgics, histamínics, muscarínics, adrenèrgics, etc.) Com que bloquegen els receptors dopaminèrgics, la dopamina disminueix. La tendència d'aquests psicofàrmacs és la regulació i l'estabilització del sistema dopaminèrgic.