Quique Dacosta: diferència entre les revisions
Algú pot revisar la traducció del peu de foto? |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 21: | Línia 21: | ||
== Enlaços externs == |
== Enlaços externs == |
||
{{commonscat|Quique Dacosta}} |
|||
* [http://www.quiquedacosta.com/ Web de Quique Dacosta 2000-2006] |
* [http://www.quiquedacosta.com/ Web de Quique Dacosta 2000-2006] |
||
* [http://www.quiquedacosta.es/ Web oficial] |
* [http://www.quiquedacosta.es/ Web oficial] |
||
Revisió del 01:23, 17 feb 2013
Quique Dacosta (Jarandilla de la Vera, Càceres, 1972) és un cuiner valencià d'origen extremeny.
Biografia
Resideix a Dénia (Marina Alta) des dels 14 anys on arribà de la mà de la seua mare que treballava al restaurant d'un hotel.[1] El 1989 s'incorpora a l'equip del cuiner Tomás Arribas al restaurant El Poblet, a Dénia. Amb els anys Dacosta es convertí en el xef d'El Poblet fins canviar-li el nom pel de Quique Dacosta Restaurant on ha aconseguit renom al panorama internacional amb una cuina de vanguardia que li han valgut prestigiosos premis tant nacionals com internacionals amb dues Estrelles Michelin i el Premi Nacional de Gastronomia de 2008.[2]
Quique Dacosta ha treballat conjuntament amb cuiners com Arzak, Ferran Adrià, Santi Santamaria i Michel Bras amb els quals s'introduí a la cuina contemporània.[1] El 1997 dóna a conèixer el seu primer descobriment culinari, els anomenats 'vels comestibles'. Una activitat investigadora que no parà amb novetats com els 'papers mastegables' (2004), l'incorporació de l'àloe vera a la cuina com gelificant (2005), la mineralització dels plats amb or, plata i altres (2006).[3]
El 2005 publica el seu llibre Arroces Contemporáneos on profunditza en la diversitat dels plats cuinats amb arròs: caldosos, melosos, secs, tradicionals o moderns. Quique Dacosta també ha desenvolupat una cuina amb ingredients com la gamba roja de Dénia, el moll, el suquet d'algues, etc.[4]
Reconeixements
Quique Dacosta ha guanyat reconeguts premis, però aconsegueix renom internacional el 2002 quan guanya la primera Estrella Michelin, afegint la segona l'any 2006. El 2005 fou considerat el millor cuiner de l'any a Espanya per la Guia Gourmetour i el millor cuiner europeu per l'Acadèmia Internacional de Gastronomia. El 2012 aconsegueix entrar a la llista dels 50 millors restaurants del món que elabora la revista francesa S Pellegrino & Aqua Panna.[5]
Llibres
- Más allá de los sabores. La nueva cocina Vanciana (2002) dels autors Alfredo Argilés i Joan Llenas.[6]
- Arroces Contemporáneos (2005)
- Quique Dacosta 2000/2006 (2008). Projecte que inclou la publicació d'un llibre i un CD, així com una web on es fa un repàs de la trajectòria del cuiner des del 2000 a 2006.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Quique Dacosta» (en espanyol). canalcocina.es. [Consulta: 4 maig 2012].
- ↑ «Quique Dacosta mantiene sus dos estrellas Michelín» (en espanyol). Levante-EMV, 26-11-2009. [Consulta: 4 maig 2012].
- ↑ «Quique Dacosta, el 'chef' alquimista» (en espanyol). El Viajero. El País, 06-05-2006. [Consulta: 4 maig 2012].
- ↑ «Quique Dacosta» (en espanyol). MadridFusión.net. [Consulta: 4 maig 2012].
- ↑ «Dacosta y los 50 mejores del mundo: cinco reflexiones» (en espanyol). ValenciaPlaza.com, 04-05-2012. [Consulta: 4 maig 2012].
- ↑ «Más allá de los sabores. La nueva cocina valenciana» (en espanyol). Libroscocina (blog). La Verdad, 03-08-2007. [Consulta: 4 maig 2012].
- ↑ «Web de Quique Dacosta 2000-2006» (en espanyol). Con los cinco sentidos (blog). cocina.es, 15-09-2008. [Consulta: 4 maig 2012].
Enlaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quique Dacosta |