Reflex fotoesternutatori: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: en:Photic sneeze reflex
m r2.7.3) (Robot esborra: it:Sindrome achoo
Línia 37: Línia 37:
[[fa:عطسه واکنش به نور]]
[[fa:عطسه واکنش به نور]]
[[fr:Réflexe photo-sternutatoire]]
[[fr:Réflexe photo-sternutatoire]]
[[it:Sindrome achoo]]
[[ja:光くしゃみ反射]]
[[ja:光くしゃみ反射]]
[[pl:Odruch kichania spowodowany światłem słonecznym]]
[[pl:Odruch kichania spowodowany światłem słonecznym]]

Revisió del 10:51, 5 març 2013

El reflex fotoesternutatori (també conegut en anglès per ACHOO, acrònim de Autosomal dominant Compelling Helio-Ophthalmic Outburst) és una condició mèdica que fa que la gent que la pateix esternudi quan es troba exposada sobtadament a una llum intensa. Aquesta reacció reflexa pot causar diversos esternuts de manera consecutiva. Pateixen aquesta condició del 17% al 35% dels humans, tenint major incidència en els individus de la raça caucàsica. La condició es transmet de manera genètica, és un tret autosòmic dominant.

La primera menció d'aquest fenomen és probablament en una obra atribuïda a Aristòtil, (Problemes, llibre XXXIII).

La causa més probable és la malfunció congènita dels senyals nerviosos al nucli del nervi trigemin. El cinquè nervi cranial, anomenat nervi trigemin, és aparentment el responsable dels esternuts. La recerca suggereix que algunes persones tenen una associació entre aquest nervi i el nervi que transmet els impulsos visuals al cervell. La sobreestimulació del nervi òptic acciona el nervi trigemin, i això causa el reflex fotoesternutatori. Una altra teoria suggereix que la causa d'aquest reflex podrien ser llàgrimes que sobreeixen del sac lacrimal i que arriben al nas a través del conducte nasolacrimal. La velocitat de la reacció reflexa sembla afavorir la primera teoria, ja que aquesta té lloc massa ràpidament com perquè es generin llàgrimes i vagin a parar al nas. A més, aquest reflex es pot produir per la inhalació sobtada d'aire fred o per una flaire forta com la menta intensa. Això implica que una sobreestimulació de qualsevol nervi proper al trigemin pot causar el reflex d'esternut.

Referències

  • Beckman L, Nordenson I. "Individual differences with respect to the sneezing reflex: an inherited physiological trait in man?." Hum Hered. 1983, 33(6):390-1, PMID 6674114. (anglès)
  • Breitenbach RA, "The photic sneeze reflex as a risk factor to combat pilots." Mil Med. Dec 1993, 158:806-9, PMID 8108024. (anglès)
  • Collie WR, Pagon RA, Hall JG, Shokeir MH. "ACHOO syndrome (autosomal dominant compelling helio-ophthalmic outburst syndrome)." Birth Defects Orig Artic Ser. 1978, 14(6B):361-3, PMID 728575. (anglès)
  • Deshmukh N. "Sneezing response to bright light. Is it a cause of accidents?" The Guthrie Journal. 1995, 64(3):104-5. (anglès)
  • Everett HC. "Sneezing in response to light." Neurology. 1964, 14:483-90, PMID 14144120. (anglès)
  • Forrester JM. "Sneezing on exposure to bright light as an inherited response." Hum Hered. 1985, 35:113-4, PMID 3988295. (anglès)
  • Morris HH 3rd. "ACHOO syndrome: prevalence and inheritance." Clev Clin J Med. 1987, 54:431-3, PMID 3665024. (anglès)
  • Peroutka SJ, Peroutka LA. "Autosomal dominant transmission of the 'photic sneeze reflex.'" N Engl J Med. Mar 1 1984, 310(9):599-600, PMID 6694722. (anglès)
  • Semes LP, Amos JF, Waterbor JW. "The photic sneeze response: descriptive report of a clinic population." J Am Optom Assoc. June 1995, 66(6):372-7, PMID 7673597. (anglès)
  • Whitman BW, Packer RJ. "The photic sneeze reflex: literature review and discussion." Neurology. May 1993, 43(5):868-71, PMID 8492938. (anglès)

Enllaços externs