Tractat de Fontainebleau (1814): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot modifica: ru:Договор в Фонтенбло (1814); canvis cosmètics |
|||
Línia 19: | Línia 19: | ||
[[Categoria:Tractats del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Fontainebleau 1814, Tractat De]] |
[[Categoria:Tractats del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Fontainebleau 1814, Tractat De]] |
||
[[Categoria:Sena i Marne]] |
[[Categoria:Sena i Marne]] |
||
[[de:Vertrag von Fontainebleau (1814)]] |
|||
[[en:Treaty of Fontainebleau (1814)]] |
|||
[[es:Tratado de Fontainebleau (1814)]] |
|||
[[fr:Traité de Fontainebleau (1814)]] |
|||
[[id:Traktat Fontainebleau (1814)]] |
|||
[[it:Trattato di Fontainebleau (1814)]] |
|||
[[ja:フォンテーヌブロー条約 (1814年)]] |
|||
[[ko:퐁텐블로 조약 (1814년)]] |
|||
[[la:Foedus Fontis Bleaudi (1814)]] |
|||
[[nl:Verdrag van Fontainebleau (1814)]] |
|||
[[pt:Tratado de Fontainebleau (1814)]] |
|||
[[ro:Abdicarea de la Fontainebleau]] |
|||
[[ru:Договор в Фонтенбло (1814)]] |
|||
[[tr:1814 Fontainebleau Antlaşması]] |
Revisió del 10:44, 10 març 2013
El Tractat Fontainebleau es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la sisena Coalició.
Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'Illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien al sort de Napoleó i sa família.
Condicions
- Napoleó i els seus hereus són espoliats per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francès i del Regne d'Itàlia. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;
- Napoleó i sa esposa Maria Lluïsa d'Àustria mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;
- El seu fill és hereu del ducat de Parma i obté el títol de Príncep de Parma;
- França pagarà una pensió a sa mare i sos fills;
- A l'illa d'Elba pot mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.