Tractat de Fontainebleau (1814)
| ||
| Tipus | tractat internacional  | |
|---|---|---|
| Data | 11 abril 1814 | |
| Localització | castell de Fontainebleau (França) , Fontainebleau (França) | |
| Estat | França | |
| Participant | ||
| Signatari | ||
El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril del 1814[1] entre Napoleó Bonaparte i els aliats Imperi Austríac, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició. Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien a la sort de Napoleó i de sa família.
El text fou ratificat per Napoleó dos dies després.[1]
Condicions[modifica]
Les principals condicions del tractat eren:[2]
- Napoleó i els seus hereus renuncien per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francès i del Regne d'Itàlia. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;
- Napoleó i sa esposa Maria Lluïsa d'Àustria mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;
- El seu fill és hereu del ducat de Parma i obté el títol de Príncep de Parma;
- França pagarà una pensió a la mare i als fills;
- A l'illa d'Elba, Napoleó pot mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Lippincott, J. B.. Napoleon and the Marshals of the Empire (en anglès), 1855, p. 284.
- ↑ Text del tractat.