Carpobrotus edulis: diferència entre les revisions

*Carpobrotus edulis*
	;
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Aizoaceae
Tribu	Ruschieae
Gènere	Carpobrotus
Espècie	Carpobrotus edulis ; Kensit, 1927
Nomenclatura
Basiònim	Mesembryanthemum edule
Distribució
Endèmic de	Sud-àfrica

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 10:04, 28 març 2013

Carpobrotus edulis (conegut també el nom de figues d'hotentots ja que el seu fruit és comestible) és una espècie de planta d'origen sudafricà que es considera espècie invasora a gran part del món, també als Països Catalans.

Creix en forma de mata suculenta abans estava classificada dins del gènere Mesembryanthemum.

Carpobrotus edulis és fàcil de confondre amb l'espècie Carpobrotus chilensis i les dues espècies s'hibriden fàcilment. Carpobrotus edulis fa flors de color groc de 6 a 12 cm de diàmetre en canvi les flors de C. chilensis són de color magenta i més petites.

Com planta invasora

C. edulis forma grans zones on és l'única planta

Com a invasora afecta sobretot Austràlia, Califòrnia i la Conca del Mediterrani, ja que comparteixen un clima similar amb gelklades inexistents o suaus. Aquesta planta es propaga per llavors o fragments de la planta. S'ha plantat intencionadament per a jardineria i protecció de talusos.

Mediterrani

A la zona litoral, Carpobrotus s'ha estès ràpidament i hi ha zones totalment cobertes per aquesta planta el problema s'agreuja ja que un altra espècie invasora (la rata negra) amb els seus excrements contribueix a estendre la planta.

Destrucció

Es pot fer traient les plantes de forma manual o amb maquinària de moviments de terres ja que es necessari treure les tiges enterrades i fer mulching del sòl per evitar que torni a sortir. Com herbicida es pot fer servir el glifosat. Cremant-los no s'aconsegueix fer-los desaparèixer ja que els seus teixits contenen molta humitat.

Ecologia

Al seu medi natural de Sud-àfrica, les tortugues es mengen les fulles, les serps s'hi amaguen per capturar les preses. Les abelles, Xylocopa i coleòpters pol·linitzen les seves flors. Els antílops i babuïns es mengen les flors i els fruits, que també dispersen les llavors. També els humans se'n mengen els fruits.^[1]

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.plantzafrica.com/plantcd/carpobed.htm

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carpobrotus edulis

Carpobrotus edulis a PlantFiles
Carpobrotus edulis a the Institute of Pacific Islands Forestry

[1] {[enllaç sense format]} http://www.plantzafrica.com/plantcd/carpobed.htm

[1]

@@ Línia 24: / Línia 24: @@
 == Com planta invasora ==
 [[Fitxer:Iceplant.jpg|thumb|left|225px|C. edulis forma grans zones on és l'única planta ]]
-Com invasora afecta sobretot [[Austràlia]], [[Califòrnia]] i la [[Conca del Mediterrani]], ja que comparteixen un clima similar amb gelklades inexistents o suaus. Aquesta planta es propaga per llavors o fragments de la planta. S'ha plantat intencionadament per a jardineria i protecció de talusos.
+Com a invasora afecta sobretot [[Austràlia]], [[Califòrnia]] i la [[Conca del Mediterrani]], ja que comparteixen un clima similar amb gelklades inexistents o suaus. Aquesta planta es propaga per llavors o fragments de la planta. S'ha plantat intencionadament per a jardineria i protecció de talusos.
 === Mediterrani ===
@@ Línia 34: / Línia 34: @@
 === Ecologia ===
-Al seu medi natural de Sud-àfrica les tortugues es mengen les fulles, les serps s'hi amaguen per capturar les preses. Les abelles, Xylocopa i coleòpters pol·linitzen les seves flors. Els antílops i babuïns es mengen les flors i els fruits que també dispersen les llavors. També els humans es mengen els fruits.<ref>{{format ref}} http://www.plantzafrica.com/plantcd/carpobed.htm</ref>
+Al seu medi natural de Sud-àfrica, les tortugues es mengen les fulles, les serps s'hi amaguen per capturar les preses. Les abelles, Xylocopa i coleòpters pol·linitzen les seves flors. Els antílops i babuïns es mengen les flors i els fruits, que també dispersen les llavors. També els humans se'n mengen els fruits.<ref>{{format ref}} http://www.plantzafrica.com/plantcd/carpobed.htm</ref>