Via Campesina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 17:09, 1 ago 2013

La Via Campesina és un moviment internacional que coordina organitzacions camperoles, petits i mitjans productors, dones rurals, comunitats indígenes, treballadors agrícoles migrants, joves i sense terra.

La Via Campesina és una coalició de 164 organitzacions a 79 països^[1] del món que defensa una agricultura familiar i sostenible. Aquesta coalició va llançar el concepte de sobirania alimentària^[2] com el dret dels pobles a definir les seves polítiques agroalimentàries i de produir aliments a nivell local. La sobirania alimentària dóna prioritat a les economies i els mercats locals i nacionals, i atorga el poder de la gestió dels recursos als camperols i agricultors familiars, destacant també la pesca artesanal i el pasturatge tradicional, posant la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica dels pobles. Des de 2005, La Via Campesina té la seva seu a Jakarta, Indonèsia.

Els temes principals són: sobirania alimentària, reforma agrària, biodiversitat i recursos genètics, dones camperoles, drets humans, migracions i treballadors rurals, agricultura camperola sostenible.

Fundada l'abril de 1992, la Via Campesina va tenir el seu origen en una reunió realitzada a Managua, Nicaragua, quan agricultors i camperols d'Europa, Amèrica Central i Amèrica del Nord es van reunir al Congrés de la Unión Nacional de Agricultores y Ganaderos. La primera conferència de la Via Campesina va tenir lloc el 1993 a Mons, Bèlgica, on va ser efectivament constituïda com una Organització Mundial. La seva Segona Conferència Internacional va tenir lloc a Tlaxcala, Mèxic l'abril de 1996, la Tercera a Bangalore, Índia, el 2000 i la quarta a l'Estat de São Paulo, Brasil, el 2004. L'última conferència internacional fou a Maputo, Moçambic, l'octubre de 2008.

Bibliografia

Annette Aurélie Desmarais, La Vía Campesina: globalization and the power of peasants, Fernwood Publishers, 2007, 238 pàgines, ISBN 9780745327044

Enllaços externs

Pàgina oficial de la Via Campesina

Referències

↑ «Llista dels membres al juny 2013» (francès), Web de Via campesina
↑ Pilar Garcia Àgustin, Victor Gonzálvez, Albert Jacas (coordinació), L'Agricultura ecològica a la Comunitat Valenciana: per un menjar sa i segur, València, Universitat Jaume I, 2003, pàgina 427, ISBN 9788480214476

[1] «Llista dels membres al juny 2013» (francès), Web de Via campesina

[2] Pilar Garcia Àgustin, Victor Gonzálvez, Albert Jacas (coordinació), L'Agricultura ecològica a la Comunitat Valenciana: per un menjar sa i segur, València, Universitat Jaume I, 2003, pàgina 427, ISBN 9788480214476

[1]

[2]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 '''La Via Campesina''' és un moviment internacional que coordina organitzacions camperoles, petits i mitjans productors, dones rurals, comunitats indígenes, treballadors agrícoles migrants, joves i sense terra.
+La ''Via Campesina'' és una coalició de 164 organitzacions a 79 països<ref>[http://viacampesina.org/fr/index.php/organisation-mainmenu-44/les-membres-mainmenu-67 «Llista dels membres al juny 2013» {{fr}}], Web de Via campesina</ref> del món que defensa una [[agricultura pagesa|agricultura familiar]] i sostenible. Aquesta coalició va llançar el concepte de [[sobirania alimentària]]<ref>Pilar Garcia Àgustin, Victor Gonzálvez, Albert Jacas (coordinació), ''L'Agricultura ecològica a la Comunitat Valenciana: per un menjar sa i segur,'' València, Universitat Jaume I, 2003, pàgina 427, ISBN 9788480214476</ref> com el dret dels pobles a definir les seves [[polítiques agroalimentàries]] i de produir aliments a nivell local. La sobirania alimentària dóna prioritat a les economies i els [[aliments locals|mercats locals]] i nacionals, i atorga el poder de la gestió dels recursos als camperols i agricultors familiars, destacant també la pesca artesanal i el pasturatge tradicional, posant la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la [[sostenibilitat mediambiental]], social i econòmica dels pobles. Des de 2005, La Via Campesina té la seva seu a [[Jakarta]], [[Indonèsia]].
-La Via Campesina és una coalició de 174 organitzacions a 79 països<ref>[http://viacampesina.org/fr/index.php/organisation-mainmenu-44/les-membres-mainmenu-67 «Llista dels membres al juny 2013» {{fr}}], Web de Via campesina</ref>
-Organisations membres de La Via Campesina: 164 organisations dans 79 pays del món que defensa una [[agricultura pagesa|agricultura familiar]] i sostenible. Aquesta coalició va llançar el concepte de [[sobirania alimentària]]<ref>Pilar Garcia Àgustin, Victor Gonzálvez, Albert Jacas (coordinació), ''L'Agricultura ecològica a la Comunitat Valenciana: per un menjar sa i segur,'' València, Universitat Jaume I, 2003, pàgina 427, ISBN 9788480214476</ref> com el dret dels pobles a definir les seves [[polítiques agroalimentàries]] i de produir aliments a nivell local. La sobirania alimentària dóna prioritat a les economies i els [[aliments locals|mercats locals]] i nacionals, i atorga el poder de la gestió dels recursos als camperols i agricultors familiars, destacant també la pesca artesanal i el pasturatge tradicional, posant la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la [[sostenibilitat mediambiental]], social i econòmica dels pobles. Des de 2005, La Via Campesina té la seva seu a [[Jakarta]], [[Indonèsia]].
 Els temes principals són: sobirania alimentària, [[reforma agrària]], biodiversitat i recursos genètics, dones camperoles, drets humans, migracions i treballadors rurals, agricultura camperola sostenible.