Abd-an-Nabi ibn Alí: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Abd-an-Nabí ibn Alí''' fou el tercer i darrer [[emir]] [[màhdida]] de [[Zabid]], fill del fundador [[Ali ibn Mahdi|Alí ibn Mahdí]]. Va succeir el seu germà [[Mahdi ibn Ali|Mahdí ibn Alí]] quan aquest va morir en [[1163]], tot i que és possible que haguéssin governat plegats, amb Mahdi encarregant-se dels afers militars i Abd al-Nabi dels civils.<ref name=brill>{{Ref-llibre |cognom=Houtsma |nom=Martijn Theodoor |títol=E.J. Brill's First Encyclopedia of Islam, 1913-1936 |url=http://books.google.es/books?id=Va6oSxzojzoC&pg=PA121&dq=Mahdi+1163&hl=ca&sa=X&ei=uDXcUJ7qGeGK0AWjy4GAAw&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=Mahdi%201163&f=false |llengua=anglès |editorial=Brill |data=1993 |pàgines=vol.5, p.121 |isbn=9004097910}}</ref> |
'''Abd-an-Nabí ibn Alí''' fou el tercer i darrer [[emir]] [[màhdida]] de [[Zabid]], fill del fundador [[Ali ibn Mahdi|Alí ibn Mahdí]]. Va succeir el seu germà [[Mahdi ibn Ali|Mahdí ibn Alí]] quan aquest va morir en [[1163]], tot i que és possible que haguéssin governat plegats, amb Mahdi encarregant-se dels afers militars i Abd al-Nabi dels civils.<ref name=brill>{{Ref-llibre |cognom=Houtsma |nom=Martijn Theodoor |títol=E.J. Brill's First Encyclopedia of Islam, 1913-1936 |url=http://books.google.es/books?id=Va6oSxzojzoC&pg=PA121&dq=Mahdi+1163&hl=ca&sa=X&ei=uDXcUJ7qGeGK0AWjy4GAAw&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=Mahdi%201163&f=false |llengua=anglès |editorial=Brill |data=1993 |pàgines=vol.5, p.121 |isbn=9004097910}}</ref> |
||
El pillatge de territoris veïns va continuar. [[Lahej]] i [[Abyan]] foren atacades i també es van fer ràtzies cap al nord de la [[Tihama]] en territori dels emirs [[sulaymànides]]. El [[1164]] el seu germà [[Abdallah ibn Ali]] l'hauria enderrocat breument però va recuperar el poder. El [[1164]] en un dels atacs [[màhdides]] cap a la Tihama va morir el [[sulaymanida]] [[Wahhas ibn Ghanim]] que fou una de les causes de la conquesta del [[Iemen]] (9 anys després) pels aiubites. El [[1165]] va ocupar [[Taizz]] i [[Ibb]] i al mateix any va assetjar [[Aden]]. El setge va durar fins |
El pillatge de territoris veïns va continuar. [[Lahej]] i [[Abyan]] foren atacades i també es van fer ràtzies cap al nord de la [[Tihama]] en territori dels emirs [[sulaymànides]]. El [[1164]] el seu germà [[Abdallah ibn Ali]] l'hauria enderrocat breument però va recuperar el poder. El [[1164]] en un dels atacs [[màhdides]] cap a la Tihama va morir el [[sulaymanida]] [[Wahhas ibn Ghanim]] que fou una de les causes de la conquesta del [[Iemen]] (9 anys després) pels aiubites. El [[1165]] va ocupar [[Taizz]] i [[Ibb]] i al mateix any va assetjar [[Aden]]. El setge va durar fins al [[1172]] quan el [[zuràyida]] [[Hatim ibn Ali]] que ja portava assetjat set anys, va anar a [[Sanaa]] per obtenir l'aliança d'[[Ali ibn Hatim]] (que havia succeït al seu pare [[Hatim ibn Ahmad]] com emir de la dinastia [[hatimita]] de [[Yam]]); com que els dos eren [[ismaïlites]] l'acord es va aconseguir però Ali va posar com a condició que la fracció dels [[Djanb]] del Dhamar, de la tribu [[Madhhidj]], havia de participar; Hatim els va convèncer i hatimites ([[Banu Yam]]) i Djand (Madhhidj) van marxar contra [[Aden]] i van obligar als [[màhdides]] a aixecar el setge després que els van causar fortes baixes ([[1173]]).<ref name=brill/> |
||
Poc mesos després van arribar a la Tihama els [[aiubites]], que es van reunir amb els sulaymànides que esperaven venjar la mort de Wahha ibn Ghanim. Els aiubites ven avançar al sud i van entrar a Zabid el [[14 de maig]] de [[1174]]. L'emir Abd al-Nabi i el seu germà Ahmad van caure presoners i foren executats el [[1176]]. Algun membre de la família màhdida van intentar després recuperar Zabid, però no ho van aconseguir i la dinastia va desaparèixer definitivament.<ref name=brill/> |
Poc mesos després van arribar a la Tihama els [[aiubites]], que es van reunir amb els sulaymànides que esperaven venjar la mort de Wahha ibn Ghanim. Els aiubites ven avançar al sud i van entrar a Zabid el [[14 de maig]] de [[1174]]. L'emir Abd al-Nabi i el seu germà Ahmad van caure presoners i foren executats el [[1176]]. Algun membre de la família màhdida van intentar després recuperar Zabid, però no ho van aconseguir i la dinastia va desaparèixer definitivament.<ref name=brill/> |
||
Revisió del 21:45, 31 des 2013
Abd-an-Nabí ibn Alí fou el tercer i darrer emir màhdida de Zabid, fill del fundador Alí ibn Mahdí. Va succeir el seu germà Mahdí ibn Alí quan aquest va morir en 1163, tot i que és possible que haguéssin governat plegats, amb Mahdi encarregant-se dels afers militars i Abd al-Nabi dels civils.[1]
El pillatge de territoris veïns va continuar. Lahej i Abyan foren atacades i també es van fer ràtzies cap al nord de la Tihama en territori dels emirs sulaymànides. El 1164 el seu germà Abdallah ibn Ali l'hauria enderrocat breument però va recuperar el poder. El 1164 en un dels atacs màhdides cap a la Tihama va morir el sulaymanida Wahhas ibn Ghanim que fou una de les causes de la conquesta del Iemen (9 anys després) pels aiubites. El 1165 va ocupar Taizz i Ibb i al mateix any va assetjar Aden. El setge va durar fins al 1172 quan el zuràyida Hatim ibn Ali que ja portava assetjat set anys, va anar a Sanaa per obtenir l'aliança d'Ali ibn Hatim (que havia succeït al seu pare Hatim ibn Ahmad com emir de la dinastia hatimita de Yam); com que els dos eren ismaïlites l'acord es va aconseguir però Ali va posar com a condició que la fracció dels Djanb del Dhamar, de la tribu Madhhidj, havia de participar; Hatim els va convèncer i hatimites (Banu Yam) i Djand (Madhhidj) van marxar contra Aden i van obligar als màhdides a aixecar el setge després que els van causar fortes baixes (1173).[1]
Poc mesos després van arribar a la Tihama els aiubites, que es van reunir amb els sulaymànides que esperaven venjar la mort de Wahha ibn Ghanim. Els aiubites ven avançar al sud i van entrar a Zabid el 14 de maig de 1174. L'emir Abd al-Nabi i el seu germà Ahmad van caure presoners i foren executats el 1176. Algun membre de la família màhdida van intentar després recuperar Zabid, però no ho van aconseguir i la dinastia va desaparèixer definitivament.[1]
Referència
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Houtsma, Martijn Theodoor. E.J. Brill's First Encyclopedia of Islam, 1913-1936 (en anglès). Brill, 1993, p. vol.5, p.121. ISBN 9004097910.
Bibliografia
- Ali ben al-Hasan al-Khazradji, The pearls-strings: a history of the Resuliyy dinasty of Yemen, traducció de Sir James W. Redhouse, Leyden i Londres, 1906