Liberàlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es festes mol llicencio -> es festes molt llicencio |
m Corregit: lels -> lels, ja que es |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Liberàlia''' fou un festival celebrat a Roma, que va esdevenir important després de la prohibició de la [[Bacanàlia]] el [[268 aC]]. Es celebrava a Roma cada any el [[16 de març]]. [[Ovidi]] en dona una bona descripció i també en parla [[Marc Terenci Varró]]. Sacerdots i sacerdotesses, adornats amb garlandes d'heura portaven vi, mel, i dolços a un altar al mig del qual hi havia un petit foc, on es feien els sacrificis a [[Dionís]]. Els joves romans que havien arribat als 16 anys rebien la [[toga viril]]. Es devien fer jocs paral·lels ja que es parla dels ''Ludi Liberates''. [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] esmenta que eren unes festes molt llicencioses però donat els restrictius conceptes morals establerts una vegada es va imposar el cristianisme, no es pot determinar si realment era així. |
'''Liberàlia''' fou un festival celebrat a Roma, que va esdevenir important després de la prohibició de la [[Bacanàlia]] el [[268 aC]]. Es celebrava a Roma cada any el [[16 de març]]. [[Ovidi]] en dona una bona descripció i també en parla [[Marc Terenci Varró]]. Sacerdots i sacerdotesses, adornats amb garlandes d'heura portaven vi, mel, i dolços a un altar al mig del qual hi havia un petit foc, on es feien els sacrificis a [[Dionís]]. Els joves romans que havien arribat als 16 anys rebien la [[toga viril]]. Es devien fer jocs paral·lels, ja que es parla dels ''Ludi Liberates''. [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] esmenta que eren unes festes molt llicencioses però donat els restrictius conceptes morals establerts una vegada es va imposar el cristianisme, no es pot determinar si realment era així. |
||
Revisió del 05:04, 19 gen 2014
Liberàlia fou un festival celebrat a Roma, que va esdevenir important després de la prohibició de la Bacanàlia el 268 aC. Es celebrava a Roma cada any el 16 de març. Ovidi en dona una bona descripció i també en parla Marc Terenci Varró. Sacerdots i sacerdotesses, adornats amb garlandes d'heura portaven vi, mel, i dolços a un altar al mig del qual hi havia un petit foc, on es feien els sacrificis a Dionís. Els joves romans que havien arribat als 16 anys rebien la toga viril. Es devien fer jocs paral·lels, ja que es parla dels Ludi Liberates. Sant Agustí esmenta que eren unes festes molt llicencioses però donat els restrictius conceptes morals establerts una vegada es va imposar el cristianisme, no es pot determinar si realment era així.