Publi Siti: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: va esmentat la lleial -> va esmentar la lleial
m Corregit: al -> en esclatar
Línia 3: Línia 3:
Era amic de [[Catilina]] i va anar a [[Hispània]] el [[64 aC]] des de on va creuar a [[Mauritània]] el [[63 aC]] i va organitzar una banda amb romans i nadius. Acusat de preparar una revolució en aquest país fou defensat per Ciceró ([[62 aC]]) que en el seu discurs va esmentar la lleialtat del pare de Sitti durant la guerra social; tot i així Sitti no va tornar a Roma; fou condemnat a una multa que fou pagada amb la venda de la seva propietat a Itàlia i va restar a Àfrica.
Era amic de [[Catilina]] i va anar a [[Hispània]] el [[64 aC]] des de on va creuar a [[Mauritània]] el [[63 aC]] i va organitzar una banda amb romans i nadius. Acusat de preparar una revolució en aquest país fou defensat per Ciceró ([[62 aC]]) que en el seu discurs va esmentar la lleialtat del pare de Sitti durant la guerra social; tot i així Sitti no va tornar a Roma; fou condemnat a una multa que fou pagada amb la venda de la seva propietat a Itàlia i va restar a Àfrica.


Anys després, al esclatar la guerra civil ([[49 aC]]), va decidir abraçar el partit de [[Juli Cèsar]]. Va acudir en ajut d'aquest quan més ho necessitava (després de desembarcar a Àfrica amb molt poques forces) i amb el suport de [[Boccus II]] rei de Mauritània va envair [[Numídia]], on regnava [[Juba I]], va ocupar [[Cirta]] la capital i va devastar el país del [[gètuls]]. Juba havia reunit un exèrcit i anava a reunir-se a [[Quint Cecili Metel Pius Escipió]] el general pompeià, va tornar per defensar el seu regne i es va limitar a enviar trenta elefants a Escipió. Aquesta retirada de Juba va salvar a les forces de Cèsar que no hagués pogut fer front als dos exèrcits reunits.
Anys després, en esclatar la guerra civil ([[49 aC]]), va decidir abraçar el partit de [[Juli Cèsar]]. Va acudir en ajut d'aquest quan més ho necessitava (després de desembarcar a Àfrica amb molt poques forces) i amb el suport de [[Boccus II]] rei de Mauritània va envair [[Numídia]], on regnava [[Juba I]], va ocupar [[Cirta]] la capital i va devastar el país del [[gètuls]]. Juba havia reunit un exèrcit i anava a reunir-se a [[Quint Cecili Metel Pius Escipió]] el general pompeià, va tornar per defensar el seu regne i es va limitar a enviar trenta elefants a Escipió. Aquesta retirada de Juba va salvar a les forces de Cèsar que no hagués pogut fer front als dos exèrcits reunits.


De les operacions de Juba contra Sitti i Boccus no se'n sap res, però Juba aviat es va reunir amb Escipió i va deixar el comandament contra els invasors al seu general [[Saburra]]. Cèsar va derrotar a Juba i Escipió a la decisiva batalla de Thapse (''[[Thapsus]]'') i mentre Sitti fou també vencedor de Saburra, que fou derrotat i mort.
De les operacions de Juba contra Sitti i Boccus no se'n sap res, però Juba aviat es va reunir amb Escipió i va deixar el comandament contra els invasors al seu general [[Saburra]]. Cèsar va derrotar a Juba i Escipió a la decisiva batalla de Thapse (''[[Thapsus]]'') i mentre Sitti fou també vencedor de Saburra, que fou derrotat i mort.

Revisió del 23:57, 19 gen 2014

Publi Sitti o Publi Siti fou un aventurer romà. Era nadiu de Nucèria a Campània.

Era amic de Catilina i va anar a Hispània el 64 aC des de on va creuar a Mauritània el 63 aC i va organitzar una banda amb romans i nadius. Acusat de preparar una revolució en aquest país fou defensat per Ciceró (62 aC) que en el seu discurs va esmentar la lleialtat del pare de Sitti durant la guerra social; tot i així Sitti no va tornar a Roma; fou condemnat a una multa que fou pagada amb la venda de la seva propietat a Itàlia i va restar a Àfrica.

Anys després, en esclatar la guerra civil (49 aC), va decidir abraçar el partit de Juli Cèsar. Va acudir en ajut d'aquest quan més ho necessitava (després de desembarcar a Àfrica amb molt poques forces) i amb el suport de Boccus II rei de Mauritània va envair Numídia, on regnava Juba I, va ocupar Cirta la capital i va devastar el país del gètuls. Juba havia reunit un exèrcit i anava a reunir-se a Quint Cecili Metel Pius Escipió el general pompeià, va tornar per defensar el seu regne i es va limitar a enviar trenta elefants a Escipió. Aquesta retirada de Juba va salvar a les forces de Cèsar que no hagués pogut fer front als dos exèrcits reunits.

De les operacions de Juba contra Sitti i Boccus no se'n sap res, però Juba aviat es va reunir amb Escipió i va deixar el comandament contra els invasors al seu general Saburra. Cèsar va derrotar a Juba i Escipió a la decisiva batalla de Thapse (Thapsus) i mentre Sitti fou també vencedor de Saburra, que fou derrotat i mort.

Després va derrotar a Luci Afrani i Fauste Sul·la que havien fugit d' Útica amb 1500 cavallers amb la intenció de creuar a Hispània; foren fets personers i enviats a Cèsar. Al mateix temps les naus de Sitti, que estaven ancorades a Hippo Regius va capturar les naus amb les que els caps pompeians volien fugir. Al sortir d'Àfrica Cèsar va agrair els serveis de Sitti i del rei Boccus cedint al regne de Mauritània una part a l'oest de Numídia (entre Saldae i l'Ampsaga), i a Sitti la resta (antic domini de Masinissa) amb Cirta i Sitiphis. Sitti es va establir a la zona del regne de Numídia que li fou assignada amb els seus veterans.

A la mort de Cèsar el 44 aC, Arabió, el fill de Masinissa, que havia lluitat a Hispània amb Gneu Pompeu (fill) va desembarcar al regne de Mauritània, va expulsar a Boccus de la part de Numídia que dominava i va entrar a la resta de Numídia on va matar a Sitti en una estratagema (43 aC)