La Mina Victòria: diferència entre les revisions
m Corregit: ferro,el zenc > ferro, el zenc |
m Corregit: minerals,des del > minerals, des del |
||
Línia 19: | Línia 19: | ||
== Història == |
== Història == |
||
L'existència d'antics treballs referits al ferro, el zenc, i el plom argentífer surte esementada en els primers documents de la Val. Més concretament hi ha notícia de l'aprofitament d'aquest jaciment d'ença del segle XVII.L'explotació industrial de la mina Victòria s'inicia a mitjans segle XIX, bé de manera intensiva des del 1910 amb majoriade capital francès.S0hi treballava tot l'any, i esdevingué el jaciment més productiu de la Val. Després de la primera Guerra Mundial hi continuà l'extracció de minerals,des del 1923 fins al 1936 amb la societat Vieille-Montagne. Segons J.Bertrans l'any 1928 donava feina a uns 150 obrers.D'acord amb les inversions de capital i l'exportació de la producció aviat les comunicacions s'orientaren vers Bossòt i França<ref name="patmapa"/> |
L'existència d'antics treballs referits al ferro, el zenc, i el plom argentífer surte esementada en els primers documents de la Val. Més concretament hi ha notícia de l'aprofitament d'aquest jaciment d'ença del segle XVII.L'explotació industrial de la mina Victòria s'inicia a mitjans segle XIX, bé de manera intensiva des del 1910 amb majoriade capital francès.S0hi treballava tot l'any, i esdevingué el jaciment més productiu de la Val. Després de la primera Guerra Mundial hi continuà l'extracció de minerals, des del 1923 fins al 1936 amb la societat Vieille-Montagne. Segons J.Bertrans l'any 1928 donava feina a uns 150 obrers.D'acord amb les inversions de capital i l'exportació de la producció aviat les comunicacions s'orientaren vers Bossòt i França<ref name="patmapa"/> |
||
( 100.000 tones de mineral al 50% de zinc).Des de mitjans segle XX les mines resten tancades per manca de rendibilitat.<ref name="patmapa"/> |
( 100.000 tones de mineral al 50% de zinc).Des de mitjans segle XX les mines resten tancades per manca de rendibilitat.<ref name="patmapa"/> |
Revisió del 12:13, 30 abr 2014
La Mina Victòria | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Mina | |||
Obertura | 1907 | |||
Clausura | 1953 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Arres (Vall d'Aran) | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 37184 | |||
Activitat | ||||
Gestor/operador | Vieille Montagne (en) | |||
La Mina Victòria és un monument del municipi d'Arres inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Jaciment de blenda i plom consuderat el més important de la Val, situat en el sector nord del terme, en el Notanha de Sasseuva, Pales e Paletes, pròxim al límit de Bossòt. Com és usual a la mina Victòria es troba en un paratge apartat i a una altitud considerable (entorn dels 1500m), la qual cosa suposà greus inconvenients climàtics i obligà als miners a viure permenentment a la muntanya durant l'època d'extracció. Les construccions dels allotjaments, les cantines i els magatzems (en ruïnes) són testimoni d'una gran activitat, i del coratge dels homes per tal d'explotar les riqueses de la seva terra. En creuar el rierol dels Melics trobem distribuïdes en el vessant les boques de cinc galaries, a diferents nivells, d'acord amb la situació de les masses de minerals. Les quatre primeres amb murs en sec de l'estèril, i la cinquena apuntalada amb posts i bigues, però totes elles avui inundades i ruïnoses. L'arrencada i l'extracció a la superfície, després dels treballs previs de prospecció i barrinada, seguien mètodes artesans i mecànics. Els abocadors existents demostren que en les primeres mines els treballs de concentració de la mena es duien a terme allí mateix. Vora de la primera galeria es conserva un casal (7 x 10 x 5m) amb la teulada esfondrada, obertures en les dues plantes i un ull de fàbrica en el "penalèr ". Dos edifcis de característiques semblants units per un cos central es conserven (restaurants) entre la segon i la tercera. I entre la tercera i la quarta, l'antic edifici de màquines. Les restes de l'estació superior amb una torre ens recorden el transport del mineral a través d'un telefèric fins al Bocard de Bossòt.[1]
Història
L'existència d'antics treballs referits al ferro, el zenc, i el plom argentífer surte esementada en els primers documents de la Val. Més concretament hi ha notícia de l'aprofitament d'aquest jaciment d'ença del segle XVII.L'explotació industrial de la mina Victòria s'inicia a mitjans segle XIX, bé de manera intensiva des del 1910 amb majoriade capital francès.S0hi treballava tot l'any, i esdevingué el jaciment més productiu de la Val. Després de la primera Guerra Mundial hi continuà l'extracció de minerals, des del 1923 fins al 1936 amb la societat Vieille-Montagne. Segons J.Bertrans l'any 1928 donava feina a uns 150 obrers.D'acord amb les inversions de capital i l'exportació de la producció aviat les comunicacions s'orientaren vers Bossòt i França[1]
( 100.000 tones de mineral al 50% de zinc).Des de mitjans segle XX les mines resten tancades per manca de rendibilitat.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La Mina Victòria». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].