Agulla de cap: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-\{{2}[c|C]ommonscat\|(.*?)\}{2} +{{commonscat}}, -\{{2}[c|C]ommonscat-inline\|(.*?)\}{2} +{{commonscat-inline}}ç) |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{ |
{{commonscat}} |
||
<references /> |
<references /> |
||
Revisió del 05:01, 16 des 2014
Una agulla de cap és un clau molt fi (usualment de metall) amb punta per un dels seus extrems i una cabota per l'altre. Té múltiples funcions, entre elles subjectar certs objectes o materials entre si. En l'ofici de la sastreria és de molta utilitat com eina de costura.[1]A jutjar per les troballes arqueològiques, l'agulla d'os, és un dels primers invents de la humanitat. Va aconseguir gran popularitat en la Grècia i Roma clàssiques.
Hi ha diferents tipus de agulles:
- Agulla de cap de vidre. Té un cap més gros de vidre per agafar-la millor.
- Agulla de cap de gota de sèu. Presenta el seu cap acopat i no pla com els corrents.
- Agulla de cap perdut. Gairebé no té cap sinó una espècie de rebava
- Agulla de monja. És summament prima i petita.
- Agulla de París. La que té cap i punta prismàtica feta amb filferro
- Agulla de toca de monja. La que és més petita que les corrents. Serveix regularment per agafar coses molt delicades.[2]
Expressions relacionades
Vegeu també
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agulla de cap |
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.15. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 3 novembre 2014].
- ↑ Diccionario enciclopédico popular il·lustrado Salvat (1906-1914)
 |
Vegeu Agulla de cap en el Viccionari, el diccionari lliure. |