Reial Club de Tennis Barcelona: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
El 1902 va guanyar per primer cop la Copa de S. M. el Rei [[Alfons XII]] i, el 1903 juntament amb altres clubs, organitza el I Concurs Internacional de Lawn-Tennis. El 1912 arribà als 200 afiliats i el 1913 el rei li concedeix el títol de Reial. El 1932, Enrique Maier guanya el primer títol de [[Grand Slam]] per al club en l'adjudicar-se la prova de dobles mixts del [[torneig de Wimbledon]] al costat d'Elizabeth Ryan. |
El 1902 va guanyar per primer cop la Copa de S. M. el Rei [[Alfons XII]] i, el 1903 juntament amb altres clubs, organitza el I Concurs Internacional de Lawn-Tennis. El 1912 arribà als 200 afiliats i el 1913 el rei li concedeix el títol de Reial. El 1932, Enrique Maier guanya el primer títol de [[Grand Slam]] per al club en l'adjudicar-se la prova de dobles mixts del [[torneig de Wimbledon]] al costat d'Elizabeth Ryan. |
||
El 1952 es construí l'actual seu del club a [[Pedralbes]], i el 1953 es disputa la primera edició del [[ |
El 1952 es construí l'actual seu del club a [[Pedralbes]], i el 1953 es disputa la primera edició del [[Torneig Comde de Godó]]. El 1960 es construí la pista central de concursos, que durant la dècada dels 60 fou l'escenari del gran boom del tennis espanyol gràcies a l'equip de [[Copa Davis]]. El 1972, [[Andrés Gimeno]] guanyà el [[Torneig de Roland Garros]] i l'entitat organitza el Màsters masculí. |
||
El 1989, [[Arantxa Sánchez Vicario]] guanyà el [[ |
El 1989, [[Arantxa Sánchez Vicario]] guanyà el [[Torneig de Roland Garros]] i el 1994 [[Conxita Martínez]] vençè al de Wimbledon, mentre que Arantxa Sánchez Vicario s'imposa novament al Roland Garros i a l'[[Obert dels Estats Units]]. El 1995 Arantxa accedeix a la primera posició mundial i [[Carles Moyà Llompart|Carles Moyà]] ho farà el 1999. El 1998 ambdós aconseguiren un doblet històric per al club en el Roland Garros. El 1999 el club va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]]. |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 23:49, 3 oct 2007
Reial Club de Tennis Barcelona és una entitat esportiva catalana fundada el 1899 amb el nom de Barcelona Lawn-Tennis Club, i que fou aleshores la pionera en la pràctica del tennis a Espanya. El president actual és Joan Maria Tintoré.
Història
El 1902 va guanyar per primer cop la Copa de S. M. el Rei Alfons XII i, el 1903 juntament amb altres clubs, organitza el I Concurs Internacional de Lawn-Tennis. El 1912 arribà als 200 afiliats i el 1913 el rei li concedeix el títol de Reial. El 1932, Enrique Maier guanya el primer títol de Grand Slam per al club en l'adjudicar-se la prova de dobles mixts del torneig de Wimbledon al costat d'Elizabeth Ryan.
El 1952 es construí l'actual seu del club a Pedralbes, i el 1953 es disputa la primera edició del Torneig Comde de Godó. El 1960 es construí la pista central de concursos, que durant la dècada dels 60 fou l'escenari del gran boom del tennis espanyol gràcies a l'equip de Copa Davis. El 1972, Andrés Gimeno guanyà el Torneig de Roland Garros i l'entitat organitza el Màsters masculí.
El 1989, Arantxa Sánchez Vicario guanyà el Torneig de Roland Garros i el 1994 Conxita Martínez vençè al de Wimbledon, mentre que Arantxa Sánchez Vicario s'imposa novament al Roland Garros i a l'Obert dels Estats Units. El 1995 Arantxa accedeix a la primera posició mundial i Carles Moyà ho farà el 1999. El 1998 ambdós aconseguiren un doblet històric per al club en el Roland Garros. El 1999 el club va rebre la Creu de Sant Jordi.
Enllaços externs
- (castellà) (català) (anglès) Pàgina del Reial Club de Tennis Barcelona