Coalició política: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m [[Esquerra Unida (coalició)
Línia 17: Línia 17:
* [[Front Popular]] (diversos països, esquerra)
* [[Front Popular]] (diversos països, esquerra)
* [[Front Nacional (Colòmbia)|Front Nacional]] ([[Colòmbia]], centre)
* [[Front Nacional (Colòmbia)|Front Nacional]] ([[Colòmbia]], centre)
* [[Esquerra Unida]] (diversos països, esquerra)
* [[Esquerra Unida (coalició)|Esquerra Unida]] (diversos països, esquerra)
* [[Junts Podem Més]] (Xile, esquerra)
* [[Junts Podem Més]] (Xile, esquerra)
* [[Unitat Nacional]] (Perú, socialcristianisme)
* [[Unitat Nacional]] (Perú, socialcristianisme)

Revisió del 19:30, 12 oct 2007

Coalició política és el pacte entre dos o més partits polítics, normalment d'idees afins, per a governar un país, una regió o altra entitat administrativa. En la majoria dels règims democràtics, les coalicions estan permeses i es produeixen quan un sol partit o grup polític no té els suficients suports en la càmera legislativa corresponent (congrés, senat o ambdós), com a conseqüència dels resultats electorals. D'aquesta manera, els diputats dels grups que van a formar la coalició solen votar al candidat del partit més votat, a condició que els grups minoritaris rebin contrapartides no establertes, com carteres ministerials (que se solen repartir d'acord al pes parlamentari) o una orientació determinada de les polítiques del nou govern.

Les coalicions poden formar-se abans o després de la celebració de les eleccions. Poden anar a la convocatòria electoral amb les seves llistes fusionades, o bé poden anar per separat per a després unir-se a l'hora de formar govern. Quan membres de diversos partits pertanyen a aquest govern, es parla de govern de coalició. En Europa són molt comunes les coalicions de govern, ja que sol haver més de dos partits majoritaris, i cap sol arribar a el 50% dels suports parlamentaris. En el cas particular d'Espanya fins a la data tots els ministres que han anat formant els governs successius han estat del partit majoritari o independents, degut al fet que hi ha un bipartidisme de facto, que sol atorgar una clara majoria a un dels dos principals partits (PP i PSOE). No hi ha hagut cap coalició real de govern. No obstant això, alguns grups minoritaris a nivell nacional (generalment nacionalistes), però majoritaris a els seus respectives comunitats autònomes, han donat suport als governs a canvi de rebre majors quotes d'autogovern o finançament per a les seves regions, llevat en els casos que hi ha hagut majories absolutes.

Exemples de coalicions polítiques