Jocs Hereus: diferència entre les revisions
m Suprimida Categoria:Antiga Grècia; Afegida Categoria:Jocs de l'antiga Grècia usant HotCat |
m Corregit: deesa > deessa |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Les participants feien les proves enquadrades en tres categories diferents, conforme amb les seves edats.<ref name="pausanias.5.16.2" /> L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones<ref name="pausanias.5.16.2" /> casades provinents d'[[Èlide]] (la [[polis]] que controlava Olímpia), cadascuna auxiliada por una ajudant. |
Les participants feien les proves enquadrades en tres categories diferents, conforme amb les seves edats.<ref name="pausanias.5.16.2" /> L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones<ref name="pausanias.5.16.2" /> casades provinents d'[[Èlide]] (la [[polis]] que controlava Olímpia), cadascuna auxiliada por una ajudant. |
||
Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'[[olivera]] (com en el cas dels vencedors del Jocs Olímpics), i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la |
Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'[[olivera]] (com en el cas dels vencedors del Jocs Olímpics), i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la deessa Hera. També podien ser representades amb estàtues que portaven el seu nom en el temple d'Hera. |
||
Els orígens dels jocs Heraia eren mitològics, la primera vencedora va ser [[Cloris (filla de Anfió)|Cloris]], filla d'[[Amfíon]] i [[Níobe]] l'única sobrevivent de la massacre<ref>''[[Fabulae]]'', X, ''Cloris'', per [[Higini]]</ref> que [[Apol·lo]] i [[Artemis]] van fer en la seva família. |
Els orígens dels jocs Heraia eren mitològics, la primera vencedora va ser [[Cloris (filla de Anfió)|Cloris]], filla d'[[Amfíon]] i [[Níobe]] l'única sobrevivent de la massacre<ref>''[[Fabulae]]'', X, ''Cloris'', per [[Higini]]</ref> que [[Apol·lo]] i [[Artemis]] van fer en la seva família. |
||
Revisió del 23:25, 30 gen 2016
Els Heraia eren jocs esportius de l'Antiga Grècia, estaven reservats a les dones i dedicats a la deessa Hera, esposa de Zeus.[1] Tenien lloc a Olímpia i es celebraven cada quatre anys.[1]
L'única competició era una cursa a l'estadi, però també hi havia diverses proves dividides per faixes etàries. Els homes que participaven en els Jocs Olímpics la prova de la cursa a peu corresponia a córrer 192 metres; en el cas de les dones a Heraia es reduïa la pista de l'estadi olímpic a uns 160 metres.
Les participants feien les proves enquadrades en tres categories diferents, conforme amb les seves edats.[1] L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones[1] casades provinents d'Èlide (la polis que controlava Olímpia), cadascuna auxiliada por una ajudant.
Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'olivera (com en el cas dels vencedors del Jocs Olímpics), i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la deessa Hera. També podien ser representades amb estàtues que portaven el seu nom en el temple d'Hera.
Els orígens dels jocs Heraia eren mitològics, la primera vencedora va ser Cloris, filla d'Amfíon i Níobe l'única sobrevivent de la massacre[2] que Apol·lo i Artemis van fer en la seva família.
Bibliografia
- SWADDLING, Judith - The Ancient Olympic Games. University of Texas Press, 2000. ISBN 0292777515