Gai Leli Sapient

Gai Leli Sapient

Nom original	(la) C. Laelius C.f.C.n. Men. Sapiens
Biografia
Naixement	c. 190 aC antiga Roma
Mort	segle II aC (>129 aC) valor desconegut
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
140 aC – 140 aC Juntament amb: Quint Servili Cepió
Tribú de la plebs
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana tardana
Membre de	cercle dels Escipions
Família
Cònjuge	valor desconegut
Fills	Lèlia la major, Laelia Minor
Pares	Gai Leli   i valor desconegut

Gai Leli Sapiens (188 aC), fou un estadista romà, més conegut per la seva amistat amb l'estadista i general romà Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor Fou derrotat a les eleccions per consol l'any 141 aC, però l'any següent aconseguí el càrrec amb l'ajuda del seu amic que en aquell llavors era censor. Gai Leli el Sabi era fill de Gai Leli, general romà de destacada importància durant la segona guerra Púnica com a segon en el comandament de Publi Corneli Escipió Africanus, i més tard també cònsol l'any 190 aC. El nom de la mare és desconegut.

Importància política

Leli va ser candidat al consolat a 141 aC, però va retirar la seva candidatura degut a les falses promeses de Quint Pompeu (un parent llunyà del futur Pompeu el Gran) qui es va comprometre a retirar-se també, però després es va tornar a presentar quan Leli ja s'havia retirat formalment. Pompeu es va convertir així en cònsol juntament amb Gneu Servili Cepió (d'una família tradicionalment aliada amb els Cornelis Escipions), i Escipió Emilià va patir un revés polític humiliant. Leli va ser anomenat Sapiens (o Sabi) a causa de la seva decisió de no dur a terme les reformes polítiques que estaven començant a crear dissensions greus en el Senat romà. Aquests inicis de reforma havien estat proposats inicialment per Escipió Emilià, però ell mateix els abandonà quan el Senat no va aconseguir posar-se d'acord per unanimitat com ell havia exigit. Leli, sàviament va evitar tensar aquestes dissensions, però la seva falta de voluntat per donar una empenta a les reformes va ocasionar un cisma polític dins del Cercle Escipiònic. El programa de reformes abandonat per Escipió i el seu cercle d'amics íntims, incloent Leli, van ser finalment portats a terme pels germans Publi Muci Escevola (jurista) i Publi Licini Cras Dives Mucià i executades en part pels seus familiars els germans Grac, que acabarien assassinats. Malgrat aquest context, el paper polític de Leli és de molt poca rellevància.

Importància cultural

Leli va ser membre del Cercle Escipiònic, un grup d'amics, aliats polítics i grecòfils que s'havien reunit al voltant de l'influent Publi Corneli Escipió Emilià Africanus, net adoptiu de Publi Corneli Escipió Africanus. Com a cap de la branca més adinerada dels Corneli Escipió, Escipió Emilià va actuar com a patró d'estudiosos grecs, filosofs i historiadors, incloent Polibi, un aristòcrata grec que fou ostatge de Roma durant dos dècades, i el comediògraf Terenci..

Els dos gendres de Leli foren també cònsols, Gai Fanni Estrabó (escollit amb l'ajuda de Gai Semproni Grac) i Quint Muci Escevola (cònsol 117 aC). Aquest darrer estava emparentat per matrimoni amb els germans Grac i era un prominent orador i jurista, així com professor i mentor del jove Ciceró. Ciceró doncs va aprendre molt sobre Gai Leli i algunes de les seves històries li serviren com a model pels seus futurs tractats sobre l'amistat.