Pato (esport): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:23, 7 feb 2008

El pato és un esport eqüestre originari de l'Argentina, declarat oficialment Joc Nacional al 1953.

Història

Al segle XVI es realitzaven conteses o "corregudes" on dos equips de genets intentaven agafar un ànec viu —actualment es juga amb un baló amb nanses— i portar-lo a un lloc determinat prèviament. Les cròniques esmenten partits amb fins a 200 jugadors , disputats d'estada a estada. L'animal utilitzat per al joc normalment era donat pel pulpero (botiguer), a vegades embolicat en una canastra o dintre d'una borsa de cuir amb nanses.

L'absència de reglamentacions va causar que el joc sigui en ocasions extremadament violent. Molts gautxos morien durant les corregudes, al "rodar" del seu cavall o sent atropellats per altres genets. També hi va haver casos els quals, pel fragor del joc, disputes entre rivals van ser dirimides a ganivet. Per estos motius, les autoritats civils i eclesiàstiques van veure el joc amb desagrat. El 20 d'agost de 1790 el virrei Arredondo va prohibir el joc del pato. En 1796 un edicte de l'església declara que no s'ha de donar sepultura cristiana als qui moren jugant al pato, i en 1822 el govern de la província de Buenos Aires va prohibir el joc. L'esmentada prohibició va ser sostinguda durant el govern de Juan Manuel de Rosas.

Cal comentar el baix nombre de mencions al joc del pato en la literatura gauchesca.

En la dècada de 1930, el estanciero de la província de Buenos Aires, Alberto del Castillo Posse, es va dedicar a definir i reglamentar la variant moderna del pato, basant-se en el polo en alguns aspectes, i reté certes característiques del patotradicional, en particular l'element de la cinchada, i la ensilladura i estreps propis del gaucho de Buenos Aires.

El joc així definit va experimentar un cert auge, al punt que el 3 d'abril de 1941 va ser creada la Federación Argentina de Pato. El president Juan Perón va decretar en 1953 que el pato és el joc nacional de l'Argentina. De totes maneres, els medis massius no s'ocupen del pato (com sí fan amb el polo, esport cavallar també, molt elitista i prou popular). Les competicions de pato es troben tan sols en l'àmbit rural, moltes vegades asociats amb esdeveniments de doma, música i ball.

Molts observadors van asegurar que la competitivitat dels polistes argentins —actualment, i des-de fa molts anys els millors del món— i dels seus cavalls tenen el seu origen en la tradició del pato en la província de Buenos Aires.

Reglamentacions i accions del joc

Així com el polo és una sort d'hoquei a cavall, el pato modern té tres característiques paregudes al bàsquet:

els punts es marquen al fer passar la pilota per un anell de ferro.
cal portar la pilota amb la mà.
qui duu la pilota cal que ho faci de tal manera que el rival pugui intentar robar-la (dribbling o "regateig" en bàsquet, "ofrecida" en pato).

El partit de pato comença quan l'àrbitre llança la pilota entre els contendents. Qui arriba primer al pato no pot agafar-lo i dur-lo sinó que ha d'intentar achetearlo fins al seus companys d'equip.

El pato modern té semblances amb el polo: les dimensions de la pista són relativament similars, els equips consten de quatre genets, i el joc es divideix en períodes curts de gran intensitat. En el joc pato, cada partit té fins a sis "temps" de 8 minuts cadascun, separats per entretemps de 5 minuts.

La pista (o potrero) cal que sigui perfectament llisa i estar coberta de grama o gespa. Les seues dimensions son: llarg entre 180 i 220 metres, ample entre 80 i 90 metres. Els anells, d'un diàmetre d'un metre, están ubicats en la línia de fons, montats verticalment sobre pals de 2.40 m. El reglament indica que cada aro (o "arco") cal que tingui una tanca de 1,40 m de profunditat.

La pilota o pato és de cuir amb càmera pneumàtica, i té sis nanses. Sol ser de color blanc. El seu diàmetre, d'extrem a extrem, és de 40 cm. El seu pes màxim és de 1250 g.

Els cavalls en el pato son exemplars de l'anomenat cavall crioll, de fins a 1,45 m d'alçada.

Els vuit genets començen el joc en posicions prefixades. L'equipo que té el pato avança cap a la línia final per a llançar a l'anell i així concretar un punt.

Els jugadors d'ambdós equips tenen dret a agafar el pato quan aquest es troba en terra, cosa que exigeix un gran domini del cavall i una gran fortalesa. Qui aconsegueix el pato ha de pasar-lo a un company. Durant la cavalcada, han de respectar certes reglamentacions destinades a evitar accidents i preservar la competitivitat, ja que existeix l'obligació d'agafar el pato amb la mà dreta i estendre el braç dret; aquesta ofrecida serveix perquè el rival pugui intentar robar el pato mitjançant una cinchada. El no oferir és una infracció anomenada negada.

La cinchada és l'element característic del pato, i el més apasionant. Dos genets a tota velocitat agafen el pato d'una nansa diferent, i cal, mitjançant estirades netes, aconseguir arrencar el pato de les mans del rival. Durant la cinchada está prohibit recolzar en la sella. L'altra mà no ha de deixar anar les regnes.

Jocs similars

El parent més proper del pato és un antic joc persa: el buzkashi, practicat encara hui dia a l'Afganistan, on la pilota del joc és un moltó al que se li han tallat el cap i les extremitats.

En alguns països d'Europa on es juga polo, ese realitzen a vegades competicions de horseball, un joc virtualment idèntic al pato modern.

Enllaços externes

Reglament de pato

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+El '''pato''' és un [[esport]] [[equitació|eqüestre]] originari de l'[[Argentina]], declarat oficialment Joc Nacional al [[1953]].
-{{vegeu|esport argentí|Ànec}}
-El '''Pato''' és un [[esport]] [[equitació|eqüestre]] originari de l'[[Argentina]], declarat oficialment Joc Nacional al [[1953]].
 ==Història==
-Al segle XVI es realitzaven conteses o "corregudes" on dos equips de [[genet]]s intentaven fer-se d'un [[ànec]] viu —actualment es juga amb un baló amb manilles— i portar-lo a un lloc determinat prèviament. Les cròniques esmenten partits amb fins a 200 jugadors , disputats d'[[estada]]  a estada. L'animal utilitzat per al joc normalment era donat per el [[pulpería|pulpero]], a vegades veces embolicat en una canastra o dintre d'una borsa de cuir amb manilles.
+Al segle XVI es realitzaven conteses o "corregudes" on dos equips de [[genet]]s intentaven agafar un [[ànec]] viu —actualment es juga amb un baló amb nanses— i portar-lo a un lloc determinat prèviament. Les cròniques esmenten partits amb fins a 200 jugadors , disputats d'[[estada]]  a estada. L'animal utilitzat per al joc normalment era donat pel ''pulpero'' (botiguer), a vegades embolicat en una canastra o dintre d'una borsa de cuir amb nanses.
-L'absència de reglamentacions va causar que el joc sigui en ocasions extremadament violent. Molts [[gaucho]]s moríen durant les corregudes, al "rodar" del seu cavall o sent atropellats per altres genets. També
+L'absència de reglamentacions va causar que el joc sigui en ocasions extremadament violent. Molts [[gautxo]]s morien durant les corregudes, al "rodar" del seu cavall o sent atropellats per altres genets. També
-va haber casos els quals, pel fragor del joc, disputes entre rivals van ser dirimides a ganivet. Pr estos motius, les autoritats civils i eclesiàstiques van veure el joc amb desagrat. El [[20 d'agost]] de [[1790 ]] el [[virrei]] [[Arredondo]] va prohibir el joc del ''pato''. En [[1796]] un edicte de la esglesia declara que no es deu donar sepultura cristiana a a qui moren jugant al ''pato'', i en [[1822]] el gobern de la província de [[Buenos Aires]] va prohibir el joc. L'esmentada prohibició va ser sostenuda durant el gobern de [[Juan Manuel de Rosas]].
+hi va haver casos els quals, pel fragor del joc, disputes entre rivals van ser dirimides a ganivet. Per estos motius, les autoritats civils i eclesiàstiques van veure el joc amb desagrat. El [[20 d'agost]] de [[1790 ]] el [[virrei]] [[Arredondo]] va prohibir el joc del ''pato''. En [[1796]] un edicte de l'església declara que no s'ha de donar sepultura cristiana als qui moren jugant al ''pato'', i en [[1822]] el govern de la província de [[Buenos Aires]] va prohibir el joc. L'esmentada prohibició va ser sostinguda durant el govern de [[Juan Manuel de Rosas]].
-Cal comentar el poc nombre de mencions al joc del ''pato'' em lliteratura gauchesca.
+Cal comentar el baix nombre de mencions al joc del ''pato'' en la literatura ''gauchesca''.
-En la dècada de [[1930]], el ''estanciero'' de la provìncia de Buenos Aires Alberto del Castillo Posse es va dedicar a definir i reglamentar la variant moderna del ''pato'', que basant-se en el [[polo]] en algúns aspectes, i reté certes característiques del ''pato''tradicional, en particular l'element de la ''cinchada'', i la ''ensilladura'' i estreps propis del [[gaucho]] de Buenos Aires.
+En la dècada de [[1930]], el ''estanciero'' de la província de Buenos Aires, Alberto del Castillo Posse, es va dedicar a definir i reglamentar la variant moderna del ''pato'', basant-se en el [[polo]] en alguns aspectes, i reté certes característiques del ''pato''tradicional, en particular l'element de la ''cinchada'', i la ''ensilladura'' i estreps propis del [[gaucho]] de Buenos Aires.
-El joc així definit va experimentar un cert àuge, al punt que el [[3 d'abril]] de [[1941]] va ser creada la [[Federación Argentina de Pato]]. El president [[Juan Perón]] va decretar en [[1953]] que el ''pato'' és el joc nacional de l'Argentina. De totes maneres, els medis masius no s'ocupen del ''pato'' (com sí lo fan amb el polo, esport cavallar també, molt elitiste i prou popular). Les competencies de ''pato'' es troven tan sól en el ámbit rural, moltes vegades asociats amb esdeveniments de doma,  música i ball.
+El joc així definit va experimentar un cert auge, al punt que el [[3 d'abril]] de [[1941]] va ser creada la [[Federación Argentina de Pato]]. El president [[Juan Perón]] va decretar en [[1953]] que el ''pato'' és el joc nacional de l'Argentina. De totes maneres, els medis massius no s'ocupen del ''pato'' (com sí fan amb el polo, esport cavallar també, molt elitista i prou popular). Les competicions de ''pato'' es troben tan sols en l'àmbit rural, moltes vegades asociats amb esdeveniments de doma, música i ball.
-Molts observadors van asegurar que la competitivitat dels polistes argentins —actualment, i des-de fa molts anys els millors del món— i dels seus cavalls tenen el seu oríge en la tradició del ''pato'' en la província de Buenos Aires.
+Molts observadors van asegurar que la competitivitat dels polistes argentins —actualment, i des-de fa molts anys els millors del món— i dels seus cavalls tenen el seu origen en la tradició del ''pato'' en la província de Buenos Aires.
 ==Reglamentacions i accions del joc==
 Així com el polo és una sort d'[[hoquei]] a cavall, el ''pato'' modern té tres característiques paregudes al bàsquet:
-* els punts es marquen al fer passar el baló per un anell de ferro.
+* els punts es marquen al fer passar la pilota per un anell de ferro.
-* cal portar el baló amb la má.
+* cal portar la pilota amb la mà.
-* qui duu el baló cal que ho faci de tal sort que el rival pugui intentar robar-la (''dribbling'' o "regateo" en bàsquet, "''ofrecida''" en ''pato'').
+* qui duu la pilota cal que ho faci de tal manera que el rival pugui intentar robar-la (''dribbling'' o "regateig" en bàsquet, "''ofrecida''" en ''pato'').
-El partit de ''pato'' comença quand l'àrbitre llança el baló entre els contenents. Qui arriba primer al "pato" no pot agafar-ho i dur-lo sino que deu intentar ''achetearlo'' fins al seus companys d'equip.
+El partit de ''pato'' comença quan l'àrbitre llança la pilota entre els contendents. Qui arriba primer al ''pato'' no pot agafar-lo i dur-lo sinó que ha d'intentar ''achetearlo'' fins al seus companys d'equip.
-El ''pato'' modérno té pareguts amb el polo: les dimensions de la cancha estan relativament similars, els equips consten de quatre genets, i el joc se divide en períodes curts de gran intensitat. En el joc ''pato'', cada partit té fins a sis "temps" de 8 minuts cadascun, separats per entretemps de 5 minuts.
+El ''pato'' modern té semblances amb el polo: les dimensions de la pista són relativament similars, els equips consten de quatre genets, i el joc es divideix en períodes curts de gran intensitat. En el joc ''pato'', cada partit té fins a sis "temps" de 8 minuts cadascun, separats per entretemps de 5 minuts.
-La pista (o ''potrero'') cal que sigui perfectament llisa i estar coberta de grama o gespa. Les seues dimensions son: llarg dins 180 i 220 metres, ample dins 80 i 90 metres. Els anells, d'un diàmetre d'un metre, están ubicats en la línia de fons, montats verticalment sobre pals de 2.40 m. El reglament indica que cada aro (o "arco") cal que tingui una cerca de 1.40 m de profunditat.
+La pista (o ''potrero'') cal que sigui perfectament llisa i estar coberta de grama o gespa. Les seues dimensions son: llarg entre 180 i 220 metres, ample entre 80 i 90 metres. Els anells, d'un diàmetre d'un metre, están ubicats en la línia de fons, montats verticalment sobre pals de 2.40 m. El reglament indica que cada aro (o "''arco''") cal que tingui una tanca de 1,40 m de profunditat.
-El baló o "pato" és de cuir amb càmera pneumàtica, i té sis manilles. Sol ser de color blanc. El seu diàmetre, d'extrem a extrem, és de 40 cm. El seu pes màxim és de 1250 g.
+La pilota o ''pato'' és de cuir amb càmera pneumàtica, i té sis nanses. Sol ser de color blanc. El seu diàmetre, d'extrem a extrem, és de 40 cm. El seu pes màxim és de 1250 g.
-Els cavalls en el ''pato'' son ejemplars del anomenat [[caballo criollo]], de fins a 1.45 m d'alçada.
+Els cavalls en el ''pato'' son exemplars de l'anomenat [[cavall crioll]], de fins a 1,45 m d'alçada.
-Els vuit genets començen el joc en posicions prefixades. L'equipo que té el ''pato'' avança cap a la línia final per a llançar al anell i així concretar una punt.
+Els vuit genets començen el joc en posicions prefixades. L'equipo que té el ''pato'' avança cap a la línia final per a llançar a l'anell i així concretar un punt.
-Els jugadors d'ambs equips tenen dret a agafar el ''pato'' quando éste es trova en la terra, lo que exigeix un gran domini del cavall i una gran fortaleça. Qui consegueix el ''pato'' ha de pasar-ho a un company. Durant la cavalcada, han de respetar certes reglamentacions destinades a evitar accidents i preservar la competitivitat, ja que existeix l'obligació d'agafar el ''pato'' amb la má dreta i estendre el braç dret; esta ''ofrecida'' serveix per a que el rival pugui intentar robar el ''pato'' mediant una ''cinchada''. El no oferir és una infracció anomenada ''negada''.
+Els jugadors d'ambdós equips tenen dret a agafar el ''pato'' quan aquest es troba en  terra, cosa que exigeix un gran domini del cavall i una gran fortalesa. Qui aconsegueix el ''pato'' ha de pasar-lo a un company. Durant la cavalcada, han de respectar certes reglamentacions destinades a evitar accidents i preservar la competitivitat, ja que existeix l'obligació d'agafar el ''pato'' amb la mà dreta i estendre el braç dret; aquesta ''ofrecida'' serveix perquè el rival pugui intentar robar el ''pato'' mitjançant una ''cinchada''. El no oferir és una infracció anomenada ''negada''.
-La ''cinchada'' és el element característic del ''pato'', i el més apasionant. Dos genetes a tota velocitat agafan el ''pato'' d'un manilla diferent, i cal que, mediant estirades netes, aconseguir arrencar el ''pato'' de les mans del rival. Durant la ''cinchada'' está prohibit apoyarse en la silla. recolzar-se en la cadira. L'altra mà no ha de soltar les regnes
+La ''cinchada'' és l'element característic del ''pato'', i el més apasionant. Dos genets a tota velocitat agafen el ''pato'' d'una nansa diferent, i cal, mitjançant estirades netes, aconseguir arrencar el ''pato'' de les mans del rival. Durant la ''cinchada'' está prohibit recolzar en la sella. L'altra mà no ha de deixar anar les regnes.
 ==Jocs similars==
-El parent més proper del ''pato'' és un antic joc persa: el [[buzkashi]], practicat encara hui día en [[Afganistán]], on el baló del joc és un carner pescat al que se li han tallat el cap i les extremitats.
+El parent més proper del ''pato'' és un antic joc persa: el ''[[buzkashi]]'', practicat encara hui dia a l'[[Afganistan]], on la pilota del joc és un moltó al que se li han tallat el cap i les extremitats.
-En alguns països d'[[Europa]] on es juga polo, ese realitzen a vegades competencies de [[horseball]], un joc virtualment idèntic al [[pato]] moderno.
+En alguns països d'[[Europa]] on es juga polo, ese realitzen a vegades competicions de ''[[horseball]]'', un joc virtualment idèntic al ''pato'' modern.
 == Enllaços externes ==
-* [http://www.folkloredelnorte.com.ar/zips/regpato.htm Reglament de ''Pato'']
+* [http://www.folkloredelnorte.com.ar/zips/regpato.htm Reglament de ''pato'']
 [[Category:Esports d'equip]]