Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Fitxer:Hospitalsantpau.jpg

Façana de l'edifici principal

L'Hospital de Sant Pau és un conjunt d'edificis situats a Barcelona, que van ser projectats per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels representants principals del modernisme. Amb el seu edifici principal i els nombrosos pavellons, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.

Història

L'hospital té l'origen al 1401, quan es van fusionar els sis hospitals que llavors hi havia a Barcelona. La nova institució va rebre el nom d'Hospital de la Santa Creu. Cap al final del segle XIX la ciutat havia crescut considerablement i els avenços de la medicina exigien instal·lacions més modernes. Arran d'això es va plantejar la construcció d'un nou edifici, que es va poder finançar per mitjà de la donació que havia fet el banquer Pau Gil. La construcció va començar el 1902 i es va desenvolupar tot al llarg de 18 anys, durant els quals les obres van quedar paralitzades per manca de mitjans econòmics. El conjunt es va acabar finalment el 1930. Per respectar la voluntat del mecenes, es va afegir el seu nom, Pau, al de l'hospital, el qual a partir d'aleshores es va anomenar oficialment Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tot i que és més conegut simplement com a Hospital de Sant Pau.

Amb el pas del temps s'ha tornat a posar de manifest la necessitat d'ampliació, tant pel que fa al nombre de pacients com pel que fa als avenços tecnològics de la medicina i per la creixent activitat docent, ja que l'hospital té avui dia caràcter universitari. Durant la segona meitat del segle passat ja s'hi van incorporar alguns nous edificis, el més important dels quals és l'Institut d'Urologia, un hospital dedicat íntegrament a aquesta especialitat. Actualment s'han iniciat les obres per a un nou gran edifici, que es construeix en un dels extrems del quadrat ocupat pel conjunt actual.

El 1997 la UNESCO declarar l'Hospital de Sant Pau Patrimoni de la Humanitat.

Estructura

El conjunto es va projectar per ocupar una superfície de 9 illes de cases de l'Eixample, en un quadrat de 300 per 300 metres. Consta d'un edifici principal dedicat a l'administració, i de 27 pavellons on es duen a terme les tasques mèdiques i d'infermeria. Tots els edificis estan units mitjançant galeries subterrànies, aptes per al trasllat dels malalts. Les instal·lacions tècniques es troben a l'aire lliure, per tal de facilitar-ne el manteniment.

Entre tots els edificis en destaca el principal, el d'administració, al qual s'accedeix per una àmplia escalinata. A banda i banda trobem les sales de la biblioteca i de la secretaria. En un espai separat hi ha l'església, realment impressionant. Això no obstant, els diversos pavellons també tenen un gran interès, especialment pel fet que cadascun és diferent de la resta.

L'arquitecte Domènech i Montaner va tenir diversos artistes que van col·laborar amb ell en el projecte. Els principals van ser Pau Gargallo, autor de les nombroses escultures del recinte; Francesc Labarta, que en va dissenyar les pintures i els mosaics, i Josep Perpinyà, que es va encarregar de fer els elements de ferro forjat.

Enllaços relacionats

• Lluís Domènech i Montaner
• Modernisme
• Barcelona