Nectogalinis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Leptictidium ha mogut Nectogalini a Nectogalinis : Títol en plural d'acord amb les fonts fiables
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
| autoritat = [[John Anderson|Anderson]], 1879
| autoritat = [[John Anderson|Anderson]], 1879
| categoria_subdivisio = [[gènere (biologia)|Gèneres]]
| categoria_subdivisio = [[gènere (biologia)|Gèneres]]
| subdivisio = * ''[[Chimarrogale]]''
| subdivisio =
* ''[[Chimarrogale]]''
* ''[[Chodsigoa]]''
* ''[[Chodsigoa]]''
* ''[[Episoriculus]]''
* ''[[Episoriculus]]''
Línia 10: Línia 11:
* ''[[Soriculus]]''
* ''[[Soriculus]]''
}}
}}
Els '''nectogalinis''' (''Nectogalini'') són una [[tribu (biologia)|tribu]] de [[musaranyes]] aquàtiques de la família dels [[sorícids]]. Inclou 7 gèneres i 25 espècies vivents, algunes de les quals se subdivideixen en [[subespècies]].
Els '''nectogalinis''' (Nectogalini) són una [[tribu (biologia)|tribu]] de [[musaranyes]] aquàtiques de la família dels [[sorícids]]. Inclou 7 gèneres i 25 espècies vivents, algunes de les quals se subdivideixen en [[subespècies]].


==Adaptació a una vida semiaquàtica==
==Adaptació a una vida semiaquàtica==

Revisió del 12:49, 21 gen 2018

Infotaula d'ésser viuNectogalinis
Nectogalini Modifica el valor a Wikidata

musaranya aquàtica mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreEulipotyphla
FamíliaSoricidae
TribuNectogalini Modifica el valor a Wikidata
Anderson, 1879
Gèneres

Els nectogalinis (Nectogalini) són una tribu de musaranyes aquàtiques de la família dels sorícids. Inclou 7 gèneres i 25 espècies vivents, algunes de les quals se subdivideixen en subespècies.

Adaptació a una vida semiaquàtica

Els membres d'aquesta tribu que tenen un estil de vida semiaquàtic han desenvolupat diverses adaptacions. Per exemple, algunes espècies dels gèneres Chimarrogale, Nectogale, Neomys i Sorex tenen pèls rígids als costats dels dits i els peus, tant a les potes anteriors com les posteriors. Això augmenta la superfície dels peus, ajudant l'animal a nedar. A més, espècies com la musaranya aquàtica pirinenca tenen una cua allargada amb pèls que formen una estructura en forma de quilla, que funciona de manera similar a un timó quan l'animal es desplaça dins l'aigua.[1]

Referències

  1. Churchfield, Sara, 1990. The Natural History of Shrews. C. Helm/A & C Black, 178 p.