Nectogalinis: diferència entre les revisions
m Leptictidium ha mogut Nectogalini a Nectogalinis : Títol en plural d'acord amb les fonts fiables |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
| autoritat = [[John Anderson|Anderson]], 1879 |
| autoritat = [[John Anderson|Anderson]], 1879 |
||
| categoria_subdivisio = [[gènere (biologia)|Gèneres]] |
| categoria_subdivisio = [[gènere (biologia)|Gèneres]] |
||
| subdivisio = |
| subdivisio = |
||
* ''[[Chimarrogale]]'' |
|||
* ''[[Chodsigoa]]'' |
* ''[[Chodsigoa]]'' |
||
* ''[[Episoriculus]]'' |
* ''[[Episoriculus]]'' |
||
| Línia 10: | Línia 11: | ||
* ''[[Soriculus]]'' |
* ''[[Soriculus]]'' |
||
}} |
}} |
||
Els '''nectogalinis''' ( |
Els '''nectogalinis''' (Nectogalini) són una [[tribu (biologia)|tribu]] de [[musaranyes]] aquàtiques de la família dels [[sorícids]]. Inclou 7 gèneres i 25 espècies vivents, algunes de les quals se subdivideixen en [[subespècies]]. |
||
==Adaptació a una vida semiaquàtica== |
==Adaptació a una vida semiaquàtica== |
||
Revisió del 12:49, 21 gen 2018
Nectogalini  | |
|---|---|
 musaranya aquàtica mediterrània | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Eulipotyphla |
| Família | Soricidae |
| Tribu | Nectogalini Anderson, 1879 |
| Gèneres | |
Els nectogalinis (Nectogalini) són una tribu de musaranyes aquàtiques de la família dels sorícids. Inclou 7 gèneres i 25 espècies vivents, algunes de les quals se subdivideixen en subespècies.
Adaptació a una vida semiaquàtica
Els membres d'aquesta tribu que tenen un estil de vida semiaquàtic han desenvolupat diverses adaptacions. Per exemple, algunes espècies dels gèneres Chimarrogale, Nectogale, Neomys i Sorex tenen pèls rígids als costats dels dits i els peus, tant a les potes anteriors com les posteriors. Això augmenta la superfície dels peus, ajudant l'animal a nedar. A més, espècies com la musaranya aquàtica pirinenca tenen una cua allargada amb pèls que formen una estructura en forma de quilla, que funciona de manera similar a un timó quan l'animal es desplaça dins l'aigua.[1]
Referències
- ↑ Churchfield, Sara, 1990. The Natural History of Shrews. C. Helm/A & C Black, 178 p.