Alèvades: diferència entre les revisions
{{FR}} |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR}} |
{{FR|data=desembre de 2018}} |
||
La dinastia '''Aleuada''' o dels '''Aleuades''' ({{polytonic|Ἀλευάδαι}}) fou una família noble de [[Tessàlia]] d'origen mític, que pren el nom del seu suposat ancestre Aleuas {{polytonic|Ἀλεύας}}, i que va regir la ciutat de [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]] i altres parts de Tessàlia bé temporalment o per mitjà d'altres branques. Els membres de la dinastia portaren el títol de ''[[Tagos]]''. |
La dinastia '''Aleuada''' o dels '''Aleuades''' ({{polytonic|Ἀλευάδαι}}) fou una família noble de [[Tessàlia]] d'origen mític, que pren el nom del seu suposat ancestre Aleuas {{polytonic|Ἀλεύας}}, i que va regir la ciutat de [[Larissa (Tessàlia)|Larissa]] i altres parts de Tessàlia bé temporalment o per mitjà d'altres branques. Els membres de la dinastia portaren el títol de ''[[Tagos]]''. |
||
Revisió del 03:20, 31 des 2018
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La dinastia Aleuada o dels Aleuades (Ἀλευάδαι) fou una família noble de Tessàlia d'origen mític, que pren el nom del seu suposat ancestre Aleuas Ἀλεύας, i que va regir la ciutat de Larissa i altres parts de Tessàlia bé temporalment o per mitjà d'altres branques. Els membres de la dinastia portaren el títol de Tagos.
Mot aviat la família es divideix en dos branques: els Alevades o Aleuades i els Scopades (de l'ancestre Scopas, probablement un fill d'Aleuas). Els Scopades dominaven Crannon i segurament Farsàlia, i la branca principal Larissa, però a més d'aquestes ciutats estenien la seva influència a quasi tota Tessàlia.
El primer personatge històric és Euríloc, que va acabar la guerra de Cirra el 590 aC. Més tard es troba in Aleuas II que es diu que era fill d'Ekecràtides i Siris. Els seus tres fills vivien quan Xerxes va envair Grècia; es deien Thorax, Eurípilos i Trasídem, i van enviar ambaixadors al rei persa al que es van aliar. Després de la guerra Leònides fou enviat a Tessàlia a castigar als prínceps, però fou subornat pels aleuades i no va conquerir el país com se li havia encomanat. Això va consolidar el poder de la dinastia.
Vers el 460 aC trobem a Orestes, fill d'Eucràtides, que va arribar a Atenes com a fugitiu, expulsat per una facció de la seva família, i va convèncer als atenencs de restaurar-lo com a Tagos.
Al final de la guerra del Peloponès una altra família, els dinastes de Feres, van augmentar el seu poder. El 375 aC Jàson de Feres es va proclamar Tagos de Tessàlia. Els aleuades de Larissa van conspirar contra el nou poder i van invitar al país a Alexandre de Macedònia, fill d'Amintes, que va entrar a Larissa i Crannon però se les va quedar. Aviat Pelòpides va restaurar l'antic statu quo però els dinastes de Feres van recobrar el seu poder i als Aleuades van demanar assistència altra vegada a Macedònia. Filip de Macedònia va derrotar els tirans de Feres i va restablir la llibertat de les ciutats, fent dels Aleuades els seus clients, amics i aliats. Felip va acabar incorporant Tessàlia com a província. La família va anar perdent poder i va caure en la insignificança. El darrer aleuada és Thorax, un amic d'Antígon.