Punt d'inflamabilitat

El punt d'inflamabilitat o punt de flama d'una substancia, generalment un combustible, és la temperatura més baixa a què pugui formar-se una barreja inflamable amb l'aire. A aquesta temperatura el vapor pot deixar d'estar encès quan es retira la font d'ignició. Una temperatura una mica més alta, el punt de foc o punt d'ignició, es defineix com la temperatura a la qual el vapor continua cremant després de ser encès. Cap d'aquests paràmetres es refereix a les temperatures de la font d'ignició o del líquid que crema, que són molt més altes. El punt d'inflamabilitat s'utilitza sovint com una característica descriptiva dels combustibles líquids, però també s'utilitza per descriure líquids que no s'utilitzen intencionadament com a combustibles.

Mecanisme

Cada líquid inflamable té una pressió de vapor, que és una funció de la temperatura del líquid. A mesura que la temperatura augmenta, la pressió de vapor augmenta i amb ella creix la concentració del líquid inflamable evaporat en l'aire. Per això, la temperatura determina la concentració del vapor del líquid inflamable en l'aire sota condicions d'equilibri. Els diversos líquids inflamables exigeixen diferents concentracions en l'aire per a sostenir la combustió. El punt d'inflamabilitat és la temperatura mínima a la qual hi ha una concentració suficient de combustible evaporat en l'aire perquè la combustió es propagui després que s'hagi introduït una font d'ignició. En altres paraules: el punt d'inflamabilitat és bàsicament la temperatura a partir de la qual hi ha prou vapor de combustible a l'aire per encendre's.

Exemples de punts d'inflamabilitat de combustibles

Combustible	Punt d'inflamabilitat	Temperatura d'autoignició
Gasolina	<-40°C (-40°F)	246°C (475°F)
Dièsel	>62°C (143°F)	210°C (410°F)
Combustible de reactor (JET A-1)	>38°C (100°F)	210°C (410°F)
Querosè (petroli de cremar)	>38-72°C (100-162°F)	220°C (428°F)
Oli Vegetal (Canola)	327°C (620°F)