Placa nord-americana: diferència entre les revisions
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
|||
Línia 8: | Línia 8: | ||
En temps recents, parlant en termes geològics, la placa nord-americana va absorbir, per procés de subducció, a dues plaques. La [[placa de Kula]], ubicada originalment al nord d'on, avui, està la placa Juan de Fuca, que va desaparèixer per complet, i la [[placa de Farallón]]. Aquesta darrera, que s'està enfonsant des del període [[Juràssic]], ocupava gran part de l'est de la placa nord-americana i només quan va començar a desaparèixer van entrar en contacte les plaques del Pacífic i la nord-americana, donant origen a diversos accidents com la falla de San Andrés. La placa de Juan de Fuca, la placa de Cocos i la [[placa de Nazca]] són les restes que encara queden de l'antiga placa de Farallón. |
En temps recents, parlant en termes geològics, la placa nord-americana va absorbir, per procés de subducció, a dues plaques. La [[placa de Kula]], ubicada originalment al nord d'on, avui, està la placa Juan de Fuca, que va desaparèixer per complet, i la [[placa de Farallón]]. Aquesta darrera, que s'està enfonsant des del període [[Juràssic]], ocupava gran part de l'est de la placa nord-americana i només quan va començar a desaparèixer van entrar en contacte les plaques del Pacífic i la nord-americana, donant origen a diversos accidents com la falla de San Andrés. La placa de Juan de Fuca, la placa de Cocos i la [[placa de Nazca]] són les restes que encara queden de l'antiga placa de Farallón. |
||
[[Fitxer:North American Plate map-fr.png| |
[[Fitxer:North American Plate map-fr.png|miniatura|600px|center|<center>Mapa de la placa nord-americana]] |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
Revisió del 02:39, 15 nov 2019
La placa nord-americana és una placa tectònica continental que cobreix Amèrica del Nord, incloent a Groenlàndia, la part nord-occidental de l'Oceà Atlàntic, fins i tot la dorsal meso-atlántica, una part de l'Oceà Glacial Àrtic i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoiansk. La superfície és d'1,365 59 estereoradiants. Sovint va associada a la placa d'Okhotsk.
Les plaques amb les que limita són:
- Al nord, la placa eurasiàtica.
- Al sud, la placa de Cocos, la placa del Carib i la placa sud-americana, en on es formen la falla Motagua Polochic i la fossa meso-americana.
- A l'est, la placa eurasiàtica i la placa africana, amb les que té un límit divergent que origina la dorsal meso-atlàntica.
- A l'oest, la placa de Juan de Fuca, amb la que té un límit convergent i la placa del Pacífic, amb la que té un vora transformant a l'altura de la falla de San Andrés.
En temps recents, parlant en termes geològics, la placa nord-americana va absorbir, per procés de subducció, a dues plaques. La placa de Kula, ubicada originalment al nord d'on, avui, està la placa Juan de Fuca, que va desaparèixer per complet, i la placa de Farallón. Aquesta darrera, que s'està enfonsant des del període Juràssic, ocupava gran part de l'est de la placa nord-americana i només quan va començar a desaparèixer van entrar en contacte les plaques del Pacífic i la nord-americana, donant origen a diversos accidents com la falla de San Andrés. La placa de Juan de Fuca, la placa de Cocos i la placa de Nazca són les restes que encara queden de l'antiga placa de Farallón.