Avesta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: mdf:Авеста
m Robot afegeix: bg:Авеста
Línia 16: Línia 16:


[[Categoria:Zoroastrisme]]
[[Categoria:Zoroastrisme]]

[[mdf:Авеста]]


[[ar:آوستا]]
[[ar:آوستا]]
[[az:Avesta]]
[[az:Avesta]]
[[bg:Авеста]]
[[cs:Avesta]]
[[cs:Avesta]]
[[de:Avesta]]
[[de:Avesta]]
Línia 37: Línia 40:
[[ku:Avesta (pirtûk)]]
[[ku:Avesta (pirtûk)]]
[[lt:Avesta]]
[[lt:Avesta]]
[[mdf:Авеста]]
[[mn:Авеста]]
[[mn:Авеста]]
[[mzn:Evista]]
[[mzn:Evista]]

Revisió del 16:20, 30 maig 2008

L'Avesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió irània preislàmica predicada, suposadament, per Zoroastre (el zoroastrisme-mazdaïsme) actualment seguida pels anomenats parsis. No es conserva en la seva totalitat, segons una llegenda perquè Alexandre Magne el va cremar.

"Avesta" deriva de la forma amb la qual s'anomena aquest conjunt de llibres en pahlaví (una llengua irània mitjana): abastag, paraula que sembla vindre d'un antic *upa-stawa-ka "lloança". L'Avesta està dividit en diverses parts (segons el que ha sobreviscut i la transcripció medieval més fidel):

  • Yasna: Conté les normes per a la litúrgia, sobretot instruccions per als sacrificis i uns himnes anomenats Gâthâs en honor del Déu suprem Ahura Mazda.
  • Visparad: Textos tardans amb instruccions per als fidels i oracions
  • Videvdad: Llibres molt heterogenis que parlen de la vida després de la mort, de la recta conducta i rituals contra el mal. També inclou el text sobre la creació del món i l'elecció dels esperits del mal d'allunyar-se del bé.
  • Yasht: Himnes dirigits cap a les divinitats secundàries
  • Khorda Avesta: Llibre resum de la totalitat de l'Avesta, el que s'ensenya primer als que volen seguir la religió de Zoroastre

L'Avesta conté textos de diverses èpoques en dues llengües (o dos dialectes d'una mateixa llengua): l'avèstic antic (també anomenat gàtic -llengua de les Gathas- i l'avèstic recent; l'avèstic (la llengua de l'avesta) és la llengua irània més antiga de la que tenim notícia; és una llengua indoirània (i per tant indoeuropea) amb prou semblances amb les llengües índies antigues (vèdic i sànscrit) cosa que ajudà (als estudiosos europeus al segle XVIII) i ajuda encara a la comprensió d'aquests textos i d'aquesta llengua.

Enllaços externs