Mugró: diferència entre les revisions
m bot: - "mógoro", traduit com 'puig + "mógoro", traduït com a 'puig |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
En els [[mamífers]] [[teri]]s, un '''mugró''' és una protuberància petita a la part més o menys central del pit o [[mamella]] que conté entre quinze i vint conductes lactis disposats al seu voltant, rodejada d'una àrea de pell sensible amb una pigmentació més fosca, coneguda com a [[arèola]]. La seva mida és d'aproximadament un centímetre de diàmetre i un centímetre de longitud. La seva finalitat fisiològica en les femelles és oferir al lactant la [[llet]] que produeixen les [[glàndula mamària|glàndules mamàries]] durant l'[[embaràs]] i el període de [[lactància]] de l'infant. En els mascles, els mugrons no tenen cap funció, excepte en alguns casos excepcionals de lactància masculina. |
En els [[mamífers]] [[teri]]s, un '''mugró''' és una protuberància petita a la part més o menys central del pit o [[mamella]] que conté entre quinze i vint conductes lactis disposats al seu voltant, rodejada d'una àrea de pell sensible amb una pigmentació més fosca, coneguda com a [[arèola]]. La seva mida és d'aproximadament un centímetre de diàmetre i un centímetre de longitud. La seva finalitat fisiològica en les femelles és oferir al lactant la [[llet]] que produeixen les [[glàndula mamària|glàndules mamàries]] durant l'[[embaràs]] i el període de [[lactància]] de l'infant. En els mascles, els mugrons no tenen cap funció, excepte en alguns casos excepcionals de lactància masculina. |
||
== Etimologia == |
== Etimologia == |
||
Les primeres referències al terme "mugró" es troben al segle XVII; el seu origen és incert, tot i que podria derivar del llatí ''mucro, -ōnis'', que es tradueix com "punta". No obstant, les variants dialectals "mocoró", "mugaró", "mugoró" o "mugueró" insinuen un possible origen preromà, com ara el sard "mógoro", traduït com a 'puig baix', que pareix en termes bascos i mediterranis fins al Caucas.<ref>[http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0092106 Definició de "mugró"] a Diccionari.cat</ref> |
Les primeres referències al terme "mugró" es troben al segle XVII; el seu origen és incert, tot i que podria derivar del llatí ''mucro, -ōnis'', que es tradueix com "punta". No obstant, les variants dialectals "mocoró", "mugaró", "mugoró" o "mugueró" insinuen un possible origen preromà, com ara el sard "mógoro", traduït com a 'puig baix', que pareix en termes bascos i mediterranis fins al Caucas.<ref>[http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0092106 Definició de "mugró"] a Diccionari.cat</ref> |
||
Revisió del 21:54, 20 març 2020
Detalls | |
---|---|
Llatí | papilla mammaria |
Part de | pits |
Identificadors | |
MeSH | D009558 |
TA | A16.0.02.004 |
FMA | 67771 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
EB Online | science/nipple |
Terminologia anatòmica |
En els mamífers teris, un mugró és una protuberància petita a la part més o menys central del pit o mamella que conté entre quinze i vint conductes lactis disposats al seu voltant, rodejada d'una àrea de pell sensible amb una pigmentació més fosca, coneguda com a arèola. La seva mida és d'aproximadament un centímetre de diàmetre i un centímetre de longitud. La seva finalitat fisiològica en les femelles és oferir al lactant la llet que produeixen les glàndules mamàries durant l'embaràs i el període de lactància de l'infant. En els mascles, els mugrons no tenen cap funció, excepte en alguns casos excepcionals de lactància masculina.
Etimologia
Les primeres referències al terme "mugró" es troben al segle XVII; el seu origen és incert, tot i que podria derivar del llatí mucro, -ōnis, que es tradueix com "punta". No obstant, les variants dialectals "mocoró", "mugaró", "mugoró" o "mugueró" insinuen un possible origen preromà, com ara el sard "mógoro", traduït com a 'puig baix', que pareix en termes bascos i mediterranis fins al Caucas.[1]
Referències
- ↑ Definició de "mugró" a Diccionari.cat