Anàleg estructural: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Pot diferir en un o més [[àtom]]s, [[grups funcionals]], o sub-estructures, les quals estan substituïdes amb altres àtoms, grups, o sub-estructures. Un anàleg estructural es pot imaginar que està format, com a mínim des del punt de vista teòric, a partir de l'altre compost. |
Pot diferir en un o més [[àtom]]s, [[grups funcionals]], o sub-estructures, les quals estan substituïdes amb altres àtoms, grups, o sub-estructures. Un anàleg estructural es pot imaginar que està format, com a mínim des del punt de vista teòric, a partir de l'altre compost. |
||
Malgrat l'alta similitud química, els anàlegs estructurals no són necessàriament [[anàleg funcional|anàlegs funcionals]]; poden tenir propietats físiques, químiques, bioquímiques i/o farmacològiques molt diferents.<ref name="Martin2002">{{ref-publicació|autor= |
Malgrat l'alta similitud química, els anàlegs estructurals no són necessàriament [[anàleg funcional|anàlegs funcionals]]; poden tenir propietats físiques, químiques, bioquímiques i/o farmacològiques molt diferents.<ref name="Martin2002">{{ref-publicació|autor= Martin, Yvonne C., Kofron, James L. and Traphagen, Linda M. |títol= Do Structurally Similar Molecules Have Similar Biological Activity? |publicació= Journal of Medicinal Chemistry |any= 2002 |volum= 45 |exemplar= 19 |pàgines=4350–4358 | url = http://pubs.acs.org/doi/abs/10.1021/jm020155c | doi=10.1021/jm020155c | pmid=12213076}}</ref> |
||
Durant el desenvolupament d'un fàrmac es sintetitzen un gran nombre d'anàlegs estructurals d'un compost inicial principal i se'n proven els seus efectes com una part de l'estudi de les relacions estructura-activitat.<ref name="Schnecke2006">{{ref-publicació|autor1=Schnecke, Volker |
Durant el desenvolupament d'un fàrmac es sintetitzen un gran nombre d'anàlegs estructurals d'un compost inicial principal i se'n proven els seus efectes com una part de l'estudi de les relacions estructura-activitat.<ref name="Schnecke2006">{{ref-publicació|autor1=Schnecke, Volker |autor2=Boström, Jonas |lastauthoramp=yes |títol= Computational chemistry-driven decision making in lead generation |publicació= Drug Discovery Today |any= 2006 |volum= 11 |exemplar= 1–2 |pàgines= 43–50 | url = http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1359644605037037 | doi=10.1016/S1359-6446(05)03703-7|pmid=16478690}}</ref> |
||
{{Galeria |
{{Galeria |
||
Revisió del 09:55, 11 abr 2020
Un anàleg estructural en la química anàleg químicament o simplement un anàleg, és un compost químic que té una estructura similar a la d'un altre, però difereix d'ell respecte un cert component.[1][2][3]
Pot diferir en un o més àtoms, grups funcionals, o sub-estructures, les quals estan substituïdes amb altres àtoms, grups, o sub-estructures. Un anàleg estructural es pot imaginar que està format, com a mínim des del punt de vista teòric, a partir de l'altre compost.
Malgrat l'alta similitud química, els anàlegs estructurals no són necessàriament anàlegs funcionals; poden tenir propietats físiques, químiques, bioquímiques i/o farmacològiques molt diferents.[4]
Durant el desenvolupament d'un fàrmac es sintetitzen un gran nombre d'anàlegs estructurals d'un compost inicial principal i se'n proven els seus efectes com una part de l'estudi de les relacions estructura-activitat.[5]
Exemples: El metanol i el silanol són anàlegs estructurals
que difereixen en el seu àtom central
que difereixen en el seu àtom central
Referències
- ↑ Willett, Peter, Barnard, John M. and Downs, Geoffry M. «Chemical Similarity Searching». Journal of Chemical Information and Computer Science, 38, 6, 1998, pàg. 983–996. DOI: 10.1021/ci9800211.
- ↑ A. M. Johnson; G. M. Maggiora Concepts and Applications of Molecular Similarity. New York: John Willey & Sons, 1990. ISBN 0-471-62175-7.
- ↑ «Approaches to Measure Chemical Similarity - a Review». QSAR & Combinatorial Science, 22, 9–10, 2003, pàg. 1006–1026. DOI: 10.1002/qsar.200330831.
- ↑ Martin, Yvonne C., Kofron, James L. and Traphagen, Linda M. «Do Structurally Similar Molecules Have Similar Biological Activity?». Journal of Medicinal Chemistry, 45, 19, 2002, pàg. 4350–4358. DOI: 10.1021/jm020155c. PMID: 12213076.
- ↑ «Computational chemistry-driven decision making in lead generation». Drug Discovery Today, 11, 1–2, 2006, pàg. 43–50. DOI: 10.1016/S1359-6446(05)03703-7. PMID: 16478690.