Vés al contingut

Constantí I d'Imerètia: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (Bot elimina espais sobrants)
m (neteja i estandardització de codi)
{{Infotaula persona}}
'''Constantí I''' (en gworgià კონსტანტინე I ; mort el 1327) fou el fill gran i successor del seu pare [[David VII de Geòrgia|David VII]] Narin com a rei d'[[Imerètia]] el [[1293]]. Era membre de la dinastia dels Bagrationi.
 
El seu pare era el rei [[David VI de Geòrgia|David VI Narin]] i la seva mare era Tamar Amanelisdze, fille d'un noble georgià. Va rebre el regne d'Imerètia creat a la mort del pare a la part oest del país, però portava a més la titulació de « Rei dels kartvels o georgians, dels abkhazos, dels rans, dels armenis... » (i altres). Va tenir capital a [[Kutaisi]] i es va proclamar independent de la dominació mongola però va tenir diversos problemes financers. D'altra banda el seu germà Miquel Bagration va dirigir una revolta contra ell al curs de la qual Constantí I va perdre les províncies de [[Ratxa]] i d'Imerètia del nord (Letxkhumi i Arguètia); la noblesa va intentar reconciliar als dos germans sense èxit i el país va restar dividit entre els dos bàndols<ref>Rayfield, Donald (2012). Edge of Empires: A History of Georgia. London: Reaktion Books. pp. 132, 139–140. {{ISBN|1780230303}}.</ref>
 
Els nobles van aprofitar la debilitat reial per refermar la seva autonomia. Jordi Dadiani, duc de [[Mingrèlia]], es va apoderar de gran part del ducat de [[Sukhumi]] i va expandir les seves possessions fins [[Anacòpia]]. Els [[Shirvashidze|Xirvaxidze]] van recuperar el control d'Abkhàzia, els [[Gurieli]] van controlar [[Gúria]], i els [[Vardanidze]] la [[Svanètia]], deixant poc marge a l'autoritat reial.
 
2.455.002

modificacions