Feromona: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m neteja i estandardització de codi
Línia 5: Línia 5:


== Alguns usos de les feromones ==
== Alguns usos de les feromones ==

*Funció de reconeixement. Com a exemple, les abelles obreres dins del rusc saben que la reina hi és present i està viva gràcies a una feromona que emet.
*Funció de reconeixement. Com a exemple, les abelles obreres dins del rusc saben que la reina hi és present i està viva gràcies a una feromona que emet.


Línia 19: Línia 18:


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
*[[Kairomona]]
* [[Kairomona]]
* [[Cis-3-hexenal]], compost químic en els tomàquets madurs
* [[Cis-3-hexenal]], compost químic en els tomàquets madurs
{{commonscat}}
{{commonscat}}

Revisió del 19:24, 8 maig 2020

Infotaula de compost químicFeromona

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicaclasse d'entitats químiques amb aplicacions o funcions similars Modifica el valor a Wikidata
Epònimhormona Modifica el valor a Wikidata

La feromona és una substància química segregada a l'exterior per un individu per a la comunicació d'algun tipus d'informació.

El terme va ser definit el 1959 per Adolf Butenandt i Peter Karlson per a designar aquells missatgers químics que afecten generalment el desenvolupament, la reproducció o el comportament. La diferència amb les hormones és que tenen un funcionament de comunicació externa i, per això, són emeses cap a l'exterior i funcionen per mitjà d'un òrgan sensorial i del sistema nerviós.

Alguns usos de les feromones

  • Funció de reconeixement. Com a exemple, les abelles obreres dins del rusc saben que la reina hi és present i està viva gràcies a una feromona que emet.
  • Funció de guia: també les abelles deixen una feromona en les flors que han visitat com a pista perquè una altra abella sàpiga que en aquella flor ja no hi queda nèctar i no hi vagi.
  • Funció sexual: és molt comuna. En el cas dels lepidòpters, els permet detectar una femella a diversos quilòmetres de distància.
  • En humans, les feromones sexuals es fan servir en perfumeria.
  • Feromones d'agregació. Molts insectes gregaris fan servir aquestes feromones per a agregar-se en casos de perill o de troballes d'aliment.
  • En l'agricultura, s'utilitzen les feromones per a lluitar contra les plagues fent servir una estratègia de confusió sexual. Aquest mètode, consistent en l'emissió d'una gran quantitat de feromones sintètiques idèntiques a les naturals, té com a objectiu l'impediment, per part dels mascles, de trobar les femelles i així evitar la seva fecundació i posterior reproducció.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feromona