Feromona

Feromona

Substància química	classe d'entitats químiques amb aplicacions o funcions similars
Epònim	hormona

La feromona és una substància química segregada a l'exterior per un individu per a la comunicació d'algun tipus d'informació.

El terme va ser definit el 1959 per Adolf Butenandt i Peter Karlson per a designar aquells missatgers químics que afecten generalment el desenvolupament, la reproducció o el comportament. La diferència amb les hormones és que tenen un funcionament de comunicació externa i, per això, són emeses cap a l'exterior i funcionen per mitjà d'un òrgan sensorial i del sistema nerviós.

Alguns usos de les feromones

• Funció de reconeixement. Com a exemple, les abelles obreres dins del rusc saben que la reina hi és present i està viva gràcies a una feromona que emet.

• Funció de guia: també les abelles deixen una feromona en les flors que han visitat com a pista perquè una altra abella sàpiga que en aquella flor ja no hi queda nèctar i no hi vagi.

• Funció sexual: és molt comuna. En el cas dels lepidòpters, els permet detectar una femella a diversos quilòmetres de distància.

• En humans, les feromones sexuals es fan servir en perfumeria.

• Feromones d'agregació. Molts insectes gregaris fan servir aquestes feromones per a agregar-se en casos de perill o de troballes d'aliment.

• En l'agricultura, s'utilitzen les feromones per a lluitar contra les plagues fent servir una estratègia de confusió sexual. Aquest mètode, consistent en l'emissió d'una gran quantitat de feromones sintètiques idèntiques a les naturals, té com a objectiu l'impediment, per part dels mascles, de trobar les femelles i així evitar la seva fecundació i posterior reproducció.

Vegeu també

• Kairomona
• Cis-3-hexenal, compost químic en els tomàquets madurs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feromona