Vitalitat lingüística: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla de format de referències |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
== Factors avaluatius == |
== Factors avaluatius == |
||
Segons la [[UNESCO]] s'ha de mesurar pels següents factors:<ref>http://www.unesco.org/new/en/culture/themes/endangered-languages/language-vitality/</ref> |
Segons la [[UNESCO]] s'ha de mesurar pels següents factors:<ref>{{format ref}} http://www.unesco.org/new/en/culture/themes/endangered-languages/language-vitality/</ref> |
||
* nombre total de parlants |
* nombre total de parlants |
||
* grau de transmissió intergeneracional |
* grau de transmissió intergeneracional |
||
Revisió del 14:52, 5 jul 2020
La vitalitat lingüística és el grau de seguretat d'una llengua, és a dir, quina és la situació de perill d'extinció o disminució que pateix, així com les seves possibilitats d'expansió. És un indicador clau per planificar la política lingüística d'un idioma o regió.
Graus de vitalitat
En analogia amb l'estat de conservació de les espècies vives, s'han establert diferents graus de vitalitat d'una llengua, segons consta a l'Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill, atenent sobretot al grau de transmissió intergeneracional: llengües segures, llengües vulnerables (quan hi ha una situació de diglòssia), llengües amenaçades (quan es deixa d'aprendre a les llars de manera habitual), llengües severament amenaçades, llengües críticament en perill o idiomes extingits (el que s'anomena llengua morta).
Factors avaluatius
Segons la UNESCO s'ha de mesurar pels següents factors:[1]
- nombre total de parlants
- grau de transmissió intergeneracional
- actitud de la comunitat de parlants respecte a la llengua
- proporció de parlant de la població total del territori
- disponibilitat de materials educatius en aquell idioma
- canvis en els àmbits d'ús
- actitud del govern i les institucions
- presència en nous àmbits i mitjans de comunicació
- quantitat i qualitat de la documentació existent