Competència comunicativa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ja:コミュニケーション能力, ko:의사소통능력 |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''competència comunicativa''' és la capacitat d'usar corectament una [[llengua]] per expressar i entendre missatges. El terme va ser creat per David Hymes el [[1966]] per a les llengües estrangeres i englobava les quatre destreses tradicionals (llegir, escriure, escoltar i parlar) més el component gramatical. És un concepte central en [[didàctica de la llengua]], que veu com a màxim objectiu dels professors aconseguir la competència comunicativa dels seus alumnes. Suposa un apropament a l'ús real de la llengua i no sols el teòric, és a dir, considerar l'idioma com un instrument de [[comunicació]] i no com un simple objecte d'estudi. |
La '''competència comunicativa''' és la capacitat d'usar corectament una [[llengua]] per expressar i entendre missatges. El terme va ser creat per [[David Hymes]] el [[1966]] per a les llengües estrangeres i englobava les quatre destreses tradicionals (llegir, escriure, escoltar i parlar) més el component gramatical. És un concepte central en [[didàctica de la llengua]], que veu com a màxim objectiu dels professors aconseguir la competència comunicativa dels seus alumnes. Suposa un apropament a l'ús real de la llengua i no sols el teòric, és a dir, considerar l'idioma com un instrument de [[comunicació]] i no com un simple objecte d'estudi. |
||
[[Categoria:Educació]] |
[[Categoria:Educació]] |
||
Revisió del 18:21, 2 ago 2008
La competència comunicativa és la capacitat d'usar corectament una llengua per expressar i entendre missatges. El terme va ser creat per David Hymes el 1966 per a les llengües estrangeres i englobava les quatre destreses tradicionals (llegir, escriure, escoltar i parlar) més el component gramatical. És un concepte central en didàctica de la llengua, que veu com a màxim objectiu dels professors aconseguir la competència comunicativa dels seus alumnes. Suposa un apropament a l'ús real de la llengua i no sols el teòric, és a dir, considerar l'idioma com un instrument de comunicació i no com un simple objecte d'estudi.