Consell General Interinsular: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
El '''Consell General Interinsular''' (CGI) fou un òrgan preautonòmic de les [[Illes Balears]], precedent de l'actual [[Govern de les Illes Balears]]. Es va constituir en el [[Castell de Bellver]] de [[Palma]] el [[28 de juliol]] de [[1978]] amb els membres de l'[[Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears]], i va desaparèixer l'[[1 de març]] de [[1983]] amb l'entrada en vigor de l'[[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 |Estatut d'autonomia de 1983]]. |
El '''Consell General Interinsular''' (CGI) fou un òrgan preautonòmic de les [[Illes Balears]], precedent de l'actual [[Govern de les Illes Balears]]. Es va constituir en el [[Castell de Bellver]] de [[Palma]] el [[28 de juliol]] de [[1978]] amb els membres de l'[[Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears]], i va desaparèixer l'[[1 de març]] de [[1983]] amb l'entrada en vigor de l'[[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 |Estatut d'autonomia de 1983]]. |
||
==Regulació== |
== Regulació == |
||
El Consell General Interinsular va ser creat pel Reial decret llei 18/1978, de [[13 de juny]], que va instaurar el règim preautonòmic a les [[Illes Balears]], al mateix temps que establia els [[consells insulars]] com a òrgans d'autogovern de cada illa. Poc després, la Llei 39/1978, de [[17 de juliol]], d'eleccions locals, va definir l'elecció dels seus membres. Aquesta darrera norma seria desenvolupada pel Reial decret 119/1979, de [[26 de gener]], que regulava les eleccions dels consells insulars. |
El Consell General Interinsular va ser creat pel Reial decret llei 18/1978, de [[13 de juny]], que va instaurar el règim preautonòmic a les [[Illes Balears]], al mateix temps que establia els [[consells insulars]] com a òrgans d'autogovern de cada illa. Poc després, la Llei 39/1978, de [[17 de juliol]], d'eleccions locals, va definir l'elecció dels seus membres. Aquesta darrera norma seria desenvolupada pel Reial decret 119/1979, de [[26 de gener]], que regulava les eleccions dels consells insulars. |
||
==Membres== |
== Membres == |
||
D'acord amb el Reial decret 18/1978, transitòriament -i fins a la celebració de les eleccions de [[3 d'abril]] de [[1979]]- els membres del CGI foren quinze, elegits pels parlamentaris insulars, i amb un mínim de tres per illa. A partir de la Llei 39/1978, els membres passaren a ser vint-i-quatre: dotze per [[Mallorca]], sis per [[Menorca]], i sis per [[Illa d'Eivissa|Eivissa]] i [[Formentera]], tots ells elegits pels corresponents [[consells insulars]]. |
D'acord amb el Reial decret 18/1978, transitòriament -i fins a la celebració de les eleccions de [[3 d'abril]] de [[1979]]- els membres del CGI foren quinze, elegits pels parlamentaris insulars, i amb un mínim de tres per illa. A partir de la Llei 39/1978, els membres passaren a ser vint-i-quatre: dotze per [[Mallorca]], sis per [[Menorca]], i sis per [[Illa d'Eivissa|Eivissa]] i [[Formentera]], tots ells elegits pels corresponents [[consells insulars]]. |
||
==Organització== |
== Organització == |
||
La Llei d'eleccions locals va estructurar el Consell General Interinsular amb un president, triat entre els seus membres, i amb un òrgan col·legiat, anomenat ''Comissió de Govern'', format per un nombre no superior a la cinquena part del total dels seus components, i integrat de forma proporcional a la representació de cada partit polític dins el CGI. |
La Llei d'eleccions locals va estructurar el Consell General Interinsular amb un president, triat entre els seus membres, i amb un òrgan col·legiat, anomenat ''Comissió de Govern'', format per un nombre no superior a la cinquena part del total dels seus components, i integrat de forma proporcional a la representació de cada partit polític dins el CGI. |
||
En foren els presidents el [[Mallorca|mallorquí]] [[Jeroni Albertí]] ([[1979]]-[[1982]]) i el [[Menorca|menorquí]] [[Francesc Tutzó]] ([[setembre]] [[1982]]- [[maig]] [[1983]]), ambdós de la [[UCD]]. |
En foren els presidents el [[Mallorca|mallorquí]] [[Jeroni Albertí]] ([[1979]]-[[1982]]) i el [[Menorca|menorquí]] [[Francesc Tutzó]] ([[setembre]] [[1982]]- [[maig]] [[1983]]), ambdós de la [[UCD]]. |
||
==Competències== |
== Competències == |
||
Per ser les [[Illes Balears]] un territori uniprovincial, en virtut del Reial decret 119/1979 el CGI va assumir les funcions fins aleshores desenvolupades per la [[Diputació#Diputació provincial | Diputació provincial]], que desaparegué després de celebrar-se les eleccions de 3 d'abril de 1979. Al marge d'això, a partir de 1979 l'Estat traspassà al CGI diverses competències mitjançant decrets de transferències. A la vegada, el CGI delegà en els [[consells insulars]] algunes d'aquestes, i per això la disposició transitòria novena (cinquena després de la [[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983#Reforma de 1999 | reforma de 1999]]) de l'[[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 |Estatut d'autonomia de 1983]] manava que, un cop en vigor, la comunitat autònoma havia de respectar les competències que els consells insulars haguessin rebut del CGI. |
Per ser les [[Illes Balears]] un territori uniprovincial, en virtut del Reial decret 119/1979 el CGI va assumir les funcions fins aleshores desenvolupades per la [[Diputació#Diputació provincial | Diputació provincial]], que desaparegué després de celebrar-se les eleccions de 3 d'abril de 1979. Al marge d'això, a partir de 1979 l'Estat traspassà al CGI diverses competències mitjançant decrets de transferències. A la vegada, el CGI delegà en els [[consells insulars]] algunes d'aquestes, i per això la disposició transitòria novena (cinquena després de la [[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983#Reforma de 1999 | reforma de 1999]]) de l'[[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 |Estatut d'autonomia de 1983]] manava que, un cop en vigor, la comunitat autònoma havia de respectar les competències que els consells insulars haguessin rebut del CGI. |
||
Revisió del 17:51, 25 set 2020
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | agència governamental  |
| Història | |
| Creació | 13 juny 1978 |
| Data de dissolució o abolició | 1r març 1983 |
| Període | segle XX |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El Consell General Interinsular (CGI) fou un òrgan preautonòmic de les Illes Balears, precedent de l'actual Govern de les Illes Balears. Es va constituir en el Castell de Bellver de Palma el 28 de juliol de 1978 amb els membres de l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears, i va desaparèixer l'1 de març de 1983 amb l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia de 1983.
Regulació
El Consell General Interinsular va ser creat pel Reial decret llei 18/1978, de 13 de juny, que va instaurar el règim preautonòmic a les Illes Balears, al mateix temps que establia els consells insulars com a òrgans d'autogovern de cada illa. Poc després, la Llei 39/1978, de 17 de juliol, d'eleccions locals, va definir l'elecció dels seus membres. Aquesta darrera norma seria desenvolupada pel Reial decret 119/1979, de 26 de gener, que regulava les eleccions dels consells insulars.
Membres
D'acord amb el Reial decret 18/1978, transitòriament -i fins a la celebració de les eleccions de 3 d'abril de 1979- els membres del CGI foren quinze, elegits pels parlamentaris insulars, i amb un mínim de tres per illa. A partir de la Llei 39/1978, els membres passaren a ser vint-i-quatre: dotze per Mallorca, sis per Menorca, i sis per Eivissa i Formentera, tots ells elegits pels corresponents consells insulars.
Organització
La Llei d'eleccions locals va estructurar el Consell General Interinsular amb un president, triat entre els seus membres, i amb un òrgan col·legiat, anomenat Comissió de Govern, format per un nombre no superior a la cinquena part del total dels seus components, i integrat de forma proporcional a la representació de cada partit polític dins el CGI.
En foren els presidents el mallorquí Jeroni Albertí (1979-1982) i el menorquí Francesc Tutzó (setembre 1982- maig 1983), ambdós de la UCD.
Competències
Per ser les Illes Balears un territori uniprovincial, en virtut del Reial decret 119/1979 el CGI va assumir les funcions fins aleshores desenvolupades per la Diputació provincial, que desaparegué després de celebrar-se les eleccions de 3 d'abril de 1979. Al marge d'això, a partir de 1979 l'Estat traspassà al CGI diverses competències mitjançant decrets de transferències. A la vegada, el CGI delegà en els consells insulars algunes d'aquestes, i per això la disposició transitòria novena (cinquena després de la reforma de 1999) de l'Estatut d'autonomia de 1983 manava que, un cop en vigor, la comunitat autònoma havia de respectar les competències que els consells insulars haguessin rebut del CGI.