Interval harmònic: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «Un '''interval harmònic''' és aquell que es dóna entre dues notes que sonen alhora; es denomina així atès que l'estudia l'harmonia i ve regulat...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Un '''interval harmònic''' és aquell que es dóna entre dues [[nota|notes]] que sonen alhora; es denomina així atès que l'estudia l'[[harmonia]] i ve regulat, igualment, per les lleis i les normes de l'harmonia. |
Un '''interval harmònic''' és aquell que es dóna entre dues [[nota|notes]] que sonen alhora; es denomina així atès que l'estudia l'[[harmonia]] i ve regulat, igualment, per les lleis i les normes de l'harmonia. |
||
No és necessari que els dos sons comencin i/o acabin alhora. Així, una [[veu (polifonia)|veu]] o un instrument pot mantenir una nota mentre una altra veu o instrument produeix diferents notes, de manera que en aquest temps els intervals harmònics formats van variant. |
|||
La classificació més habitual dels intervals harmònics és en intervals [[consonància|consonants]] o [[dissonància|dissonants]], en funció de la sensació que aquesta coincidència de sons i la relació entre ells produeixi a l'oïda. No cal dir que aquesta sensació és totalment cultural, la qual cosa fa que la teorització sobre què és consonant i què és dissonant hagi estat subjecte a canvis. |
|||
[[Categoria:Teoria de la música]] |
|||
Revisió del 22:09, 20 ago 2008
Un interval harmònic és aquell que es dóna entre dues notes que sonen alhora; es denomina així atès que l'estudia l'harmonia i ve regulat, igualment, per les lleis i les normes de l'harmonia.
No és necessari que els dos sons comencin i/o acabin alhora. Així, una veu o un instrument pot mantenir una nota mentre una altra veu o instrument produeix diferents notes, de manera que en aquest temps els intervals harmònics formats van variant.
La classificació més habitual dels intervals harmònics és en intervals consonants o dissonants, en funció de la sensació que aquesta coincidència de sons i la relació entre ells produeixi a l'oïda. No cal dir que aquesta sensació és totalment cultural, la qual cosa fa que la teorització sobre què és consonant i què és dissonant hagi estat subjecte a canvis.